"El
sobiranisme té mala fama a Alemanya" titulava e-notícies fa unes setmanes,
fent-se ressò d'un article del rotatiu germànic "Der Sipegel" que va
ser comentat en tots els mitjans de prensa catalans.
És sabut que
la Unió Europea sí que té poder real per fer canviar l'actitud del Govern espanyol,
i sí que podría pressionar en el sentit de la independència –com aviat ho farà
en el cas escocès- si pensés que això podria beneficiar en alguna cosa; i tots sabem
que a la UE el país que imposa els criteris polítics és Alemanya. Per això aquesta
notícia de la manca de suport alemany és realment preocupant, però no és
inesperada: Mas primer i JxS després –ignorants absoluts en geopolítica i en
diplomàcia- han jugat la basa alemanya de la pitjor forma possible, i aquestes són
les conseqüències de tanta poca traça.
Si bé és cert que Mas va llançar la idea que Catalunya "pertany a l'eix carolingi", -una cosa ben certa- les seves accions no han anat precisament a explicar que una Catalunya independent podria ser un reforç d'aquest eix carolingi, que és sobre el qual s'està construint la unitat europea.
Catalunya hauria
d'haver estat presentada a Alemanya com un país seriós i més proper a les
maneres de l'Europa central que de la del sud, i sobre aquesta idea construir
un argumentari a presentar a Berlín, i també a París. Recordem que aquesta idea
és la que es tenia de Catalunya fins fa no molt poc al país teutó; com a mostra
no més cal recordar el fet que el partit AfD va demanar l'expulsió d'Espanya de
l'euro... excepte Catalunya i el País Basc. Però per contra, el president Mas
es va dedicar a fer dubtoses declaracions sobre inexistents paral·lelismes amb Baviera
-que ni és una nació com és Catalunya, ni té la més mínima intenció de
separar-se d'Alemanya- guanyant-se antipaties innecessàries; tampoc l'argument
de "nosaltres paguem a Espanya més del que rebem", és molt adequat a
Alemanya, on ells paguen més del que reben a la UE.
Sens dubte
aquestes declaracions, més les aliances envers la CUP,
que es dedica a cremar banderes de la UE, més l'excés d'estrelles vermelles a
les manifestacions independentistes, han tingut el seu efecte negatiu a Berlín,
que va deixar de donar suport ràpidament la idea de la independència de
Catalunya, entre altres coses per no considerar-lo un projecte seriós. I és que
els alemanys són seriós, aquí no hi caben mentides per anar allargant el procés
sense saber ben bé on es va. Al febrer de 2015, Carme Focadell, llavors
presidenta de ANC deia al diari alemany "Die Welt" que les eleccions
del 27 de setembre es convertirien en el referèndum, definitiu, que el Govern espanyol no havia permès. Alemania és un país en el qual no es pot confondre les
bromes amb la política, si la president d'un Parlament diu això i després no ho
compleix, simplement deixa de tenir tota la credibilitat i tota la confiança.
No és estrany que el procés a Alemanya tingui mala salut, és que ni tan sols és
una opció considerada, vist que ni els seus propis dirigents s'hocreuen, i són capaços
de frivolitzar amb coses tan importants i de tanta transcendencia com explicar
clarament com ni quan pensen aconseguir la independència.
El procés no
només ha fracassat a Alemanya, també a Catalunya: no hi haurà referèndum
(pactat o sense pactar) en 2017, ni independència. Una classe política
fonamentada sobre el 3%, l'estafa, la mentida, la ignorància ha fracassat. És
hora de crear un nou nacionalisme, que sigui pres seriosament a Europa ... i en
la pròpi a Catalunya.
Enric Ravello.
0 commentaires