Aquesta setmana ha sortit publicada una notícia que sorprèn
pocs: el 20% de la campanya de la candidata del Sistema a la Casa Blanca, Hilary Clinton, ha estat finançat per
l'Aràbia Saudita. La col·laboració entre les elits americanes i les elits
saudites és una cosa evident des de fa dècades. La campanya nord-americana
també s'ha complicat quan el candidat antisistema ha acusat de Hillary de ser
la creadora de l'ISIS. Hi ha demanat la intervenció d'informàtics russos per
comprovar aquesta acusació a través dels seus correus electrònics.
Aquesta aliança dels Estats Units amb l'islamisme saudita i
amb l'Estat d'Israel, han determinat la política a l'Orient Mitjà de la Casa
Blanca, que s'ha caracteritzat per bombardejar i intentar enderrocar tots els
règims nacionalistes de la zona -amb més o menys inspiració socialista- que
eren precisament els que contenien a l'islamisme radical i la immigració
massiva cap a Europa. Els casos són clars i flagrants: Saddam Hussein a l'Iraq, Gaddafi
a Líbia i Assad a Síria, on només la
intervenció russa ha evitat la catàstrofe. En aquest cas val la pena recordar
que els EUA França i Regne Unit van començar bombardejant al règim d'Assad i
armant l'oposició islamista, amb l'explícit suport de Mariano Rajoy, no ho
oblidem.
Phillipe de Villiers,
antic secretari d'Estat per a la Cultura durant el govern de Jacques Chirac i
que va ser candidat a les eleccions presidencials franceses, confirma tot això
en una recent i clarificadora entrevista a "L'Observateur du Maroc et
d'Afrique", afegint que el més greu per a nosaltres és que els governs
europeus han perdut tota sobirania per a convertir-se de fet en colònies dels
Estats Units, seguint per tant l'absurda i nefasta política de la Casa Blanca a
l'Orient Mitjà. Villiers advoca per trencar amb aquesta submissió, promoure una
política d'aliances euro-russa i donar suport polític, diplomàtic i militar als
règims que són aliats objectius en la lluita contra el caos i el terrorisme
islamista, posant l'exemple de Síria.
En la seva entrevista Villiers respon amb noms propis a la
pregunta sobre qui serien els responsables de l'onada d'atemptats a Europa,
assenyalant al "pseudo-intel·lectual" Bernard Henry Lèvy i l'economista i escriptor, Jacques Attali, tots dos jueus-francesos, que eren i són fanàtics
defensors de la política de "portes obertes" per a la immigració i
ataquen constantment a França qualificant-la d'ignominiosa i donant així
"justificació intel·lectual" als que l'ataquen.
El terrorisme islàmic és una realitat molt greu i
condicionarà la situació política d'Europa en els anys vinents. Per això mateix
cal analitzar-lo en profunditat i no caure en la fàcil manipulació de donar
suport o pensar en aliances i sinergies amb els que precisament ho han provocat.
Enric Ravello Barber
0 commentaires