SYRIZA, UN ANY DE MENTIDES.

Aquesta setmana es compleix un any de l'arribada al poder a Grècia de l'experiment polític creat per George Soros [1], mimat per la premsa occidental i icona de l'esquerra "pseudo -progre": Alexis Tsipras i la seva famosa Syriza.

Syriza va guanyar les últimes eleccions gregues de forma sorprenent, ja que es va presentar després de perdre un referèndum sobre la mesures econòmiques que exigia la UE, i presentant un programa que era exactament el contrari del programa amb el qual s'havia presentat la vegada anterior. Un cas que s'hauria d'estudiar sociològicament.

Des de l'arribada al poder d'aquest "Chicago-boy versió segle XXI”, l'executiu d'Atenes no ha fet més que incomplir totes i cadascuna de les promeses que Syriza havia fet, dedicant-se a imposar de manera més dura que els governs grecs precedents, les mesures dictades per la UE. Tsipras ja ha anunciat una immediata i brutal retallada de les pensions, amb l'elevació de la jubilació als 67 anys -en la seva fase demagoga Syriza parlava dels 55 i fins i tot de 50 anys- [2] , conjugant aquestes mesures amb una política de privatitzacions i d'espoli del patrimoni nacional que està deixant els sectors estratègics grecs en mans d'inversors estrangers [3].

La promesa que sí està complint Tsipras –d´acord amb els desitjos del seu patrocinador Soros [4], és l'obertura de Grècia a l'arribada massiva d'immigrants al seu territori, des d'on s'expandeixen per tot Europa, la política de Tsipras en aquest sentit és tan caòtica i desastrosa que fins i tot les autoritats de Brussel·les han hagut de cridar-li l'atenció [5].

En política exterior Tsipras també ha traït les tradicionals postures de l'esquerra grega, i ha establert fortes aliances militars i estratègiques amb Israel des del primer dia del seu mandat [6], tant que l'ex ministre d'Exteriors palestí, Nabil Sahaat, afirma que l'actual Grècia trairà a Palestina.

Un any de mandat en què Tsipras ha demostrat el que és, la icona d'aquesta neo-esquerra mundialista i suposadament “rebel” ha demostrat que en definitiva és només que una mansa titella en mans dels poders financers mundialistes.