L'escàndol
de l'espionatge de la intel·ligència nord-americana als països
europeus considerats com "aliats", ha tret a la llum una
realitat incòmoda per al pensament oficial, però que ja no pot ser
ocultada per més temps: el conflicte creixent entre els Estats Units
i Europa occidental.
La
fi de la Segona Guerra Mundial, la situació desoladora en què va
quedar Europa i l'acció del Pla Marshall, una ajuda econòmica
nord-americana per activar l'economia d'Europa occidental, en gran
part destruïda per els seus brutals bombardejos durant el conflicte
bèl·lic, van posar a els països del nostre continent sota el
paraigües dels Estats Units. Un paraigües que es presentava com el
"protector" de la nostra seguretat i la nostra economia,
argument tan absurd com era pretendre que el comunisme soviètic era
el "protector" i el garant econòmic de l'altra mitja
Europa que vivia sota el seu jou, russos inclosos.
La
caiguda del Mur, la fi del comunisme i la creació d'un espai
econòmic europeu més ampli-que incloïa ara a tota l'Europa central
i de l'est-va provocar un progressiu allunyament entre Europa i els
Estats Units, els interessos són cada vegada més oposats fins a
arribar al antagònic.
Econòmicament:
la creació d'un mercat interior europeu va significar que la UE es
convertira en la primera potència econòmica mundial. L'euro es
convertia en la moneda de pagament en les grans transaccions
internacionals de compra de petroli, el que va ser un altre dels
motius de la guerra de l'Iraq. Aquestes circumstàncies van fer que
els Estats Units passessin a considerar de submís aliat al rival
econòmic i comercial més perillós, inquietant-se per la força de
l'euro i el seu paper de moneda franca internacional. L'euro tindrà
els seus defectes, però entre les seves virtuts hi ha la de ser una
moneda capaç de fer front a l'hegemonia de la divisa americana per
sobre del ien i el txuan, d'aquí que sigui lògic pensar en el
suport dels EUA a qualsevol acció en contra de la moneda
comunitària.
Demogràficament:
Deia Guillaume
Faye "Des
de fa temps l'estratègia americana ha estat la d'evacuar els
europeus d'Àsia i Àfrica per ocupar el seu lloc i la d'animar la
creació d'un caledoscopi ètnic afro-asiàtic a Europa (...). La
Colonització demogràfica d'Europa per part del Tercer Món serveix
als interessos econòmics americans". Aquesta ha estat la
realitat de l'últim mig segle mentre que els Estats Units afavorien
la "descolonització" europea del Tercer Món per
transformar-la en el seu "neocolonialisme multinacional i
financer", Washington ha promogut amb tots els seus ressorts
l'arribada massiva de poblacions del tercer món a Europa amb la
finalitat de col·lapsar les nostres economies i els nostres estats
socials del benestar.
Militarment:
L'OTAN va ser creada amb el pretext de defensar Europa occidental
d'un possible atac del Pacte de Varsòvia (l'aliança militar del
Bloc de l'Est). Crida l'atenció que una vegada dissolt el Pacte de
Varsòvia, l'OTAN segueixi existint, el que ens permet deduir que
aquest no era el seu real propòsit. Pura lògica. En realitat es
tracta pura i simplement de l'exèrcit d'ocupació dels Estats Units,
al qual obeeixen submisament els governs europeus atlantistes. És
una qüestió primària adonar-se que mentre els Estats Units tingui
desplegades els seus budells a Europa, aquesta serà la seva colònia
militar i per tant política. Cal recordar dos polítics europeus,
dignes de tal nom i amb visió continental de futur, Helmut
Kolh i François
Mitterrand,
tots dos van coincidir al capdavant dels seus respectius estats, va
ser llavors quan França i Alemanya van escenificar la seva
definitiva reconciliació-tan vital per a tots els europeus-i quan es
va crear el Eurocòs, embrió d'un futur exèrcit europeu, que
ningú-després d'ells dos-s'ha atrevit a impulsar.
Geopolíticament:
En la seva estratègia d'aliances amb l'islamisme wahhabita
d'obediència saudita i Qatar, Estats Units ha donat suport i
finançat totes les operacions bèl·liques del món islàmic contra
Europa i la seva estabilitat. Així Washington va recolzar a
l'integrisme txetxè i potenciar la creació d'un cinturó islamista
contra Moscou a la zona del Caucas central. Dóna suport al Marroc,
el qual és aliat de preferència a la frontera sud d'Europa amb les
seves constants amenaces cap a les ciutats espanyoles de Ceuta i
Melilla. I van ser ells els que van possibilitar la creació de dos
Estats musulmans als Balcans: Bòsnia i el narco-estat de Kovoso.
De
la mateixa manera és la intel·ligència i la diplomàcia americana
la qual dóna suport a la idea de la integració de Turquia -
tradicional aliat de Washington-a la Unió Europea.
Els
interessos dels Estats Units a l'Orient Mitjà i Nord d'Àfrica en
matèria energètica: gasoducte Nabucco davant South Stream, primacia
del petroli saudita i qatarí sobre el d'altres orígens, i polítics:
submisa defensa a ultrança dels interessos de l'Estat d'Israel, no
coincideixen amb els europeus que han de buscar també en aquestes
qüestions una sinergia amb Rússia i amb països petrolífers aliens
a les monarquies wahhabites del Golf i advocar per una situació
d'equilibri i pacificació que doni una sortida estable i justa al
conflicte palestí-israelià.
Culturalment:
la "americanització" de la cultura europea, és a dir
l'assumpció d'una cultura mundialista de matriu
americà-californiana, és alhora un procés de desculturització
europea i una absència de resistència per la nostra part a la
defensa dels valors propis. Els pobles europeus han d’apel·lar a
l'auto-afirmació cultural, a la recuperació dels nostres trets
identitaris, i a fer front als que ens vénen imposats pels mitjans
de comunicació americanoformos i culturalment alienants.
En
definitiva, Europa està cada vegada més lluny dels Estats Units,
mentre que s'inicien els esforços per sincronitzar l'Europa
occidental, fonamentada en l'eix París-Berlín, amb l'Europa
oriental que avui té com a capitals Belgrad, i per descomptat
Moscou. Aquesta aliança, que no és només estratègica sinó que
també és de civilització, és el major temor dels Estats Units,
que veuria perillar els seus deliris de domini universal conegut com
a Nou Ordre Mundial. Com va dir Mikhail
Gorbatxov quan
va parlar d'una aliança entre l'Europa peninsular i Rússia, es
tracta de "construir la nostra Casa Comuna", des de Galway
a Vladivostok.
Enric
Ravello
EUROPA
Y ESTADOS UNIDOS UNA ENEMISTAD CRECIENTE
El
escándalo del espionaje de la inteligencia norteamericana a los
países europeos considerados como “aliados”, ha sacado a la luz
una realidad incómoda para el pensamiento oficial, pero que ya no
puede ser ocultada por más tiempo: el conflicto creciente entre los
Estados Unidos y Europa occidental.
El
fin de la Segunda Guerra Mundial, la situación desoladora en la que
quedó Europa y la acción del Plan Marshall, una ayuda económica
norteamericana para activar la economía de Europa occidental, en
gran parte destruida por sus brutales bombardeos durante el conflicto
bélico, pusieron a
los países de nuestro continente bajo el paraguas de Estados
Unidos. Un
paraguas que se presentaba como el “protector” de nuestra
seguridad y nuestra economía, argumento tan absurdo como era
pretender que el comunismo soviético era el “protector” y el
garante económico de la otra media Europa que vivía bajo su yugo,
rusos incluidos.
La
caída del Muro, el fin del comunismo y la creación de un espacio
económico europeo más amplio –que incluía ahora a toda la Europa
central y del este- provoco un progresivo alejamiento entre Europa y
los Estados
Unidos, cuyos intereses son cada vez más opuestos hasta llegar a lo
antagónico.
Económicamente:
la creación de un mercado interior europeo significó que la UE se
convirtiera en la primera potencia económica mundial. El euro se
convertía en la moneda de pago en las grandes transacciones
internacionales de compra de petróleo, lo que fue otro de los
motivos de la guerra de
Irak. Estas
circunstancias hicieron que Estados Unidos pasasen a considerar de
sumiso aliado al rival económico y comercial más
peligroso, inquietándose
por la
fuerza de del euro y su papel de moneda franca internacional. El euro
tendrá sus defectos, pero entre sus virtudes está la de ser una
moneda capaz de hacer frente a la hegemonía de la divisa americana
por encima del yen y del chuan; de ahí que sea lógico pensar en el
apoyo de EEUU a cualquier acción en contra de la moneda comunitaria.
Demográficamente:
Decía Guillaume
Faye “Desde
hace tiempo la estrategia americana ha sido la de evacuar a los
europeos de Asia y África para ocupar su lugar y la de animar la
creación de un caledoscopio étnico afro-asiático en Europa (…).
La Colonización demográfica de Europa por parte del Tercer Mundo
sirve a los intereses económicos americanos”. Esta ha sido la
realidad del último medio siglo mientras que los Estados Unidos
favorecían la “descolonización” europea del Tercer Mundo para
transformarla en
su “neocolonialismo multinacional y financiero”, Washington ha
promovido con todos sus resortes la llegada masiva de poblaciones del
tercer mundo a Europa con el fin de colapsar nuestras economías y
nuestros estados sociales del bienestar.
Militarmente:
La OTAN fue creada con el pretexto de defender a Europa occidental de
un posible ataque del Pacto de Varsovia (la alianza militar del
Bloque del Este). Llama la atención que una vez disuelto el Pacto de
Varsovia, la OTAN sigua existiendo, lo que nos permite deducir que
ése no era su real propósito. Pura lógica. En
realidad se trata pura y simplemente del ejército de ocupación de
Estados Unidos, al que obedecen sumisamente los gobiernos europeos
atlantistas. Es una cuestión primaria darse cuenta de que mientras
Estados Unidos tenga desplegadas sus tripas en Europa, ésta será su
colonia militar y por lo tanto política. Hay que recordar a dos
político europeos, dignos de tal nombre y con visión continental de
futuro, Helmut
Kolh y François
Mitterrand,
ambos coincidieron al frente de sus respectivos estados, fue entonces
cuando Francia y Alemania escenificaron su definitiva reconciliación
–tan vital para todos los europeos-y cuando se creó el Eurocuerpo,
embrión de un futuro ejército europeo, que nadie –después de
ellos dos- se ha atrevido a impulsar.
Geopolíticamente:
En su estrategia de alianzas con el islamismo wahabita de obediencia
saudí y qatarí, Estados Unidos ha apoyado y financiado todas las
operaciones bélicas del mundo islámico contra Europa y su
estabilidad. Así Washington apoyó al integrismo checheno y potenció
la creación de un cinturón islamista contra Moscú en la zona del
Cáucaso central. Apoya a Marruecos, del que es aliado preferencia en
la frontera sur de Europa con sus constantes amenazas hacia las
ciudades españolas de Ceuta y Melilla. Y fueron ellos los
posibilitaron la creación de
dos Estados musulmanes en los Balcanes: Bosnia y el narco-estado de
Kovoso.
Del
mismo modo es la inteligencia y la diplomacia americana la que apoya
la idea de la integración de Turquía - tradicional aliado de
Washington- en la Unión Europea.
Los
intereses de Estados Unidos en Oriente Medio y Norte de África en
materia energética: gaseoducto Nabucco frente a South Stream,
primacía del petróleo saudí y
qatarí sobre el de otros orígenes; y políticos: sumisa defensa a
ultranza de los intereses del Estado de Israel, no coinciden con los
europeos que deben buscar también en estas cuestiones una sinergia
con Rusia y con países petrolíferos ajenos a las monarquías
wahabitas del Golfo y abogar por una situación de equilibrio y
pacificación que dé una salida estable y justa al conflicto
palestino-israelí.
Culturalmente:
la “americanización” de la cultura europea, es decir la asunción
de una cultura mundialista de matriz americano-californiana, es a la
vez un proceso de desculturización europea y una ausencia de
resistencia por nuestra parte a la defensa de los valores propios.
Los pueblos europeos deben apelar a la auto-afirmación cultural, a
la recuperación de nuestros rasgos identitarios, y a hacer frente a
los que nos vienen impuestos por los medios de comunicación
americanoformos y culturalmente alienantes.
En
definitiva, Europa está cada vez más lejos de Estados Unidos,
mientras que se inician los esfuerzos para sincronizar la Europa
occidental, fundamentada en el eje París-Berlín, con la Europa
oriental que hoy tiene como capitales Belgrado, y por supuesto Moscú.
Esta alianza, que no es sólo estratégica sino que también es de
civilización, es el mayor temor de los Estados Unidos, que vería
peligrar sus delirios de dominio universal conocido como Nuevo Orden
Mundial. Como
dijo Mihail
Gorbachov cuando
habló de una alianza entre la Europa peninsular y Rusia, se trata de
“construir nuestra Casa Común”, desde Galway a Vladivostok.
Enric
Ravello
0 commentaires