dimecres, 22 de maig del 2013

APOTEOSI DE DOMINIQUE VENNER EN NOTRE DAME

De l'antic grec apo (intensitat, presència) i theos (Déu, d'aquí el nom de Zeus) la apoteosi, és a dir l'elevar-se fins al nivell dels déus, era per als antics hel·lens un privilegi només a l'abast de molt pocs herois.
Dominique Venner la va experimentar ahir dilluns 21 de maig en l'altar de Notre Dame. Venner va estimar la vida fins i tot en el moment en què va decidir lliurar-la com a símbol, escrivint que després del seu gest no esperava “més que la perpetuació de la meva raça i del meu esperit”. Amb la seva acció Venner es transforma d'home a mite i copeja les consciències dormides, que per un moment tornaran a sentir que tot és possible, que gens està definitivament perdut, que la victòria espera sempre que estem disposats a conquistar-la. Dins de pocs dies –massa pocs– tot tornarà a la normalitat, però el gest de Venner romandrà eternament en la consciència col·lectiva de tots els que lluitem i lluitarem per Europa i la civilització que d'ella ha brollat.
Venner va escollir Notre Dame de París per emprendre el seu camí pels Campos Elíseus, un dels temples més bells d'Europa que és, com deixés escrit en la seva última nota “un lloc altament simbòlic, la catedral de Notre Dame, construïda pels meus avantpassats sobre llocs de cultes d'orígens immemorials”, aquests cultes de la Gàl·lia cèltica i la Lutecia gal-romana en els quals Venner veia reflectida l'ànima primigènia de la religiositat europea.
Europeu de llengua francesa, Venner va viure el seu compromís amb la identitat europea fins a les seves últimes conseqüències i es va cansar d'advertir el que de perill mortal té, per al futur de França i d'Europa, quelcom que només els ignorants o els innocents poden anomenar immigració i que Venner va definir com el procés de substitució de la població europea i francesa autòctona per masses de alógens vinguts del Tercer Món. Jean Raspail ja ho va advertir en el seuCampament dels Santos
Venner va reflexionar sobre el que ell va anomenar els trenta anys de guerra civil europea (1914-1945) com la causa del declivi continental, gairebé un segle desprésVenner ens recorda que aquest declivi pot convertir-se en irreversible final d'una identitat de 30.000 anys –així subtitula un dels seus últims llibres– i que es juga el seu ser o no ser en les dues properes dècades.
Admirador de l'Antiguitat clàssica, Venner sentia especial predilecció per la Grècia arcaica reflectida en la Iliada, que ell va entendre com lliure fundador de la personalitat europea i a Homero com el primer poeta de la nostra identitat. Poeta que en grec ve de poietes (aquell que fa, que crea, que realitza). Homero poeta de poetes hel·lens que sempre cantaven al ethos –a l'activament heróic- que al pathos –el melancólicament sentimental, va ser la referència permanent de Venner.
Venner també va ser un poeta en el sentit grec que té aquest sentit. La seva vida va ser un equilibri actiu entre el pensament i l'acció. El seu recorregut polític ho converteix en un militant d'excepció dins del camp identitari francès i europeu. Membre de Jeune Nation, va complir 18 mesos de presó per pertinença a la OAS (Organització Armada Secreta), va ser fundador de la revista i el moviment Europa-Action, va participar enOccident i va ser un dels fundadors del GRECE, la gran escola que va renovar el pensament identitari en els anys 70-80. El seu nom va ser un dels quals es va considerar seriosament per presidir el Front National en 1972. 
Posteriorment es va dedicar professionalment a la Història, però sempre mantenint els mateixos principis ideològics. Va escriure diverses obres com: Baltikum ,Le Blanc Soleil des vaincus, Li Cœur rebelle , Histoire critique de la Résistance, Gettysburg, Els Blancs et els Rouges , Histoire de la Collaboration, Histoire du terrorisme i Histoire et tradition des Européens. En funda en 2002 i dirigeix la redacció de la revista bimestral La Nouvelle Revue d'Histoire, rebatejada com La NRH en 2006, on intervenen personalitats comBernard LuganJean TulardAymeric Chauprade,Alain DecauxFrançois-Georges Dreyfus oJacqueline de Romilly.
Venner ha triat la mort heroica del guerrer i això mereix un funeral com els de el seu admirat Pàtrocle. Fem tots nosaltres d'Aquil·les.
Sic transit







APOTEOSIS DE DOMINIQUE VENNER EN NOTRE DAME





Del antiguo griego apo (intensidad, presencia) y theos(Dios, de ahí el nombre de Zeus) la apoteosis, es decir el elevarse hasta el nivel de los dioses, era para los antiguos helenos un privilegio  sólo al alcance de muy pocos héroes.
Dominique Venner la experimentó ayer lunes 21 de mayo en el altar de Notre Dame. Venner amó la vida incluso en el momento en que decidió entregarla como símbolo, escribiendo que tras su gesto no esperaba “más que la perpetuación de mi raza y de mi espíritu”. Con su acción  Venner se transforma de hombre a mito y golpea las consciencias dormidas, que por un momento volverán a sentir que todo es posible, que nada está definitivamente  perdido, que la victoria espera siempre que estamos dispuestos a conquistarla. Dentro de pocos días –demasiados pocos–  todo volverá  a la normalidad, pero el gesto deVenner permanecerá eternamente en la conciencia colectiva de todos los que luchamos y lucharemos por Europa y la civilización que de ella ha brotado.
Venner escogió Notre Dame de París para emprender su camino por los Campos Elíseos, uno de los templos más bellos de Europa que es,  como dejara escrito en su última nota “un lugar altamente simbólico, la catedral de Notre Dame, construida por mis antepasados sobre lugares de cultos de orígenes inmemoriales”, esos cultos de la Galia celta y la Lutecia galo-romana en los que Venner veía reflejada el alma primigenia de la religiosidad europea.

Europeo de lengua francesa, Venner vivió su compromiso con la identidad europea hasta sus últimas consecuencias y se cansó de advertir lo que de peligro mortal tiene, para el futuro de Francia y de Europa, lo que sólo los ignorantes o los  inocentes pueden llamar inmigración y que Venner definió como el proceso de sustitución de la población europea y francesa autóctona por masas de alógenos venidos del Tercer Mundo.  Jean Raspail ya lo advirtió en suCampamento de los Santos.
Venner reflexionó sobre lo que él llamó los treinta años de guerra civil europea (1914-1945) como la causa del declive continental, casi un siglo después Venner nos recuerda que ese declive puede convertirse en irreversible final de una identidad de 30.000 años –así subtitula uno de sus últimos libros– y que se juega su ser o no ser en las dos próximas décadas.
Admirados de la Antigüedad clásica, Venner sentía especial predilección  por la Grecia arcaica reflejada en la Iliada, que él entendida como libro fundador de la personalidad europea y a Homero como el primer poeta de nuestra identidad. Poeta que en griego viene de poietes (aquel que hace, que crea, que realiza).Homero poeta de poetas helenos que  siempre cantaban al ethos –a lo activamente heróico-  que al pathos –lo melancólicamente sentimental, fue la referencia permanente de Venner.
Venner también fue un poeta en el sentido griego que tiene ese sentido. Su vida fue un equilibro activo entre el pensamiento y la acción. Su recorrido político lo convierte en un militante de excepción dentro del campo identitario francés y europeo. Miembro de Jeune Nation, cumplió 18 meses de prisión por pertenencia a la OAS (Organización Armada Secreta), fue fundador de la revista y el movimiento Europa-Action, participó en Occident y fue uno de los fundadores del GRECE, la gran escuela que renovó el pensamiento identitario en los años 70-80. Su nombre fue uno de los que se consideró seriamente para presidir el Front National en 1972.
Posteriormente se dedicó profesionalmente a la Historia, pero  siempre manteniendo los mismos principios ideológicos. Escribió varias obras como:Baltikum , Le Blanc Soleil des vaincus, Le Cœur rebelle , Histoire critique de la Résistance, Gettysburg,Les Blancs et les Rouges , Histoire de la Collaboration, Histoire du terrorisme e Histoire ettradition des Européens.  En funda en 2002 y dirige la redacción de la revista bimestral La Nouvelle Revue d'Histoire, rebautizada como La NRH en 2006, donde intervienen personalidades como Bernard Lugan,Jean Tulard, Aymeric Chauprade, Alain Decaux,François-Georges Dreyfus o Jacqueline de Romilly.
Venner ha elegido la muerte heroica del guerrero y eso merece un funeral como los de su admirado Patroclo. Hagamos todos nosotros de Aquiles.
Sic transit
Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top