El
6 de maig se celebren eleccions legislatives a Grècia, el mateix dia
tindran lloc els comicis legislatius i presidencials a Sèrbia.
Aquestes properes cites amb les urnes marcaran noves fites polítiques
pels identitairos europeus, les situacions són diferents i les
perspectives a un i un altre país s'adeqüen a la realitat electoral
en cadascun d'ells, però estem segurs que els resultats donaran un
nou quebrader de cap a la premsa del políticament correcte, que
encara no s'ha pogut recuperar de l'impacte que ha causat l'ascens
de Marine
Le Pen.
Enfront
de la dictadura de Papademos una resposta social i radical.
El cop d'estat donat per l'alta fiança a Grècia ha entrat en un irresoluble crisi de legitimitat. El passat 4 d'abril, Lukás Papademos, la titella de Goldman & Sachs, posat al capdavant de l'Executiu d'Atenes, s'ha vist obligat a convocar eleccions davant la falta de legitimitat i la forta contestació social del govern que ho sostenia.
Les enquestes realitzades en els dos últims mesos relleven el fastig i desencantament dels hel·lens cap als dos partits tradicionals que han portat a Grècia a la ruïna i ara s'obstinen a portar-la al caos irremissible. Al març, els sondejos donaven tan sols 17% als dretans de Nova Democràcia i un ridícul 10% als socialistes del PASOK , mentre que el sondeig d'abril atorgada un 20% per als conservadors i 15% als socialdemòcrates.
Aquestes
mateixes enquestes confirmen un fort creixement de les formacions que
s'han oposat radicalment a les mesures liberals d'ajust imposades per
la finança internacional i aplicades pel Govern d'Atenes. En les
mateixes es constata un important creixement de l'esquerra comunista
i un significatiu augment de l'alternativa identitària en la seva
versió més social i radical: els identiataris de LAOS traurien un
3,1% i mantindrien la seua presència en l'hemicicle hel·lè, mentre
que una altra força identitària, fins ara extraparlamentaria i
defensora de posicions molt més dures políticament, Alba Daurada,
aconseguiria el 5,5% dels sufragis i irrompria amb força en la
Càmera grega.
“Grècia
per als grecs” va ser el lema amb el qual en 2007 LAOS va
aconseguir per primera vegada representació al Parlament grec, amb
aquest mateix lema van aconseguir en 2009 asseure a dos dels seus
membres en l'Eurocambra d'Estrasburg -alguna cosa que els identitaris
hel·lens no aconseguien des de 1980 quan EPEN va asseure a un
d'ells-. L'ascens de LAOS semblava imparable i en 2011 se situaven en
un 9% d'intenció de vot pujant tres punts en només any i mitjà de
labor política. El problema és que LAOS va acceptar ser part de la
coalició governamental, i l'error mantingut i continuat en seguir
dins d'ella al Govern dirigit per Papademos,
i acceptant les seues primeres mesures soci-econòmiques. La situació
era contradictòria i l'adreça de LAOS, d'acord amb la seua
militància que ho demanava insistentment fa temps, va abandonar el
Govern, quan el seu líder Georges
Karatzageris va
rebutjar les noves mesures econòmiques afirmant “no puc votar a
favor d'un pla que humilia al nostre país”
En
política tot té un preu i l'error estratègic de LAOS –encara que
posteriorment rectificat- ha tallat el seu ascens i ha permès que
una formació identitària fins ara extraparlamentaria i minoritària,
però amb un llenguatge inflexible contra la fiança internacional,
el liberalisme, que no dubta a assenyalar a Estats Units com a enemic
d'Europa i de Grècia i que manté unes línies clares i nítides en
política exterior, haja recollit l'espai polític que els titubejos
de LAOS van deixar lliure. Alba Daurada amb les seues propostes
radicals, la seua capacitat de mobilització i la seva mitificació
de la resposta política, s'ha sabut guanyar el cor i el vot de
centenars de milers de grecs que els donaran el seu suport el proper
dia 6 de maig
La lliçó de Grècia és la mateixa que la de França, els identitaris som l'oposició global a aquest sistema corrupte caduc i ineficaç, que vol condemnar als pobles d'Europa a la submissa ruïna de la globalització, l'alta finança i els tecnòcrates de Brussel·les. Com més clara siga la nostra posició, major és el grau de receptivitat de les nostres propostes per l'electorat; quan s'opta per l'acostament i l'assimilació amb la dreta liberal, l'electorat torna l'esquena. Avui més que mai es necessita claredat en el nostre missatge i rotunditat en les nostres propostes.
Enric Ravello
La lliçó de Grècia és la mateixa que la de França, els identitaris som l'oposició global a aquest sistema corrupte caduc i ineficaç, que vol condemnar als pobles d'Europa a la submissa ruïna de la globalització, l'alta finança i els tecnòcrates de Brussel·les. Com més clara siga la nostra posició, major és el grau de receptivitat de les nostres propostes per l'electorat; quan s'opta per l'acostament i l'assimilació amb la dreta liberal, l'electorat torna l'esquena. Avui més que mai es necessita claredat en el nostre missatge i rotunditat en les nostres propostes.
Enric Ravello
GRECIA, PRÓXIMA ESTACIÓN
El
6 de mayo se celebran elecciones legislativas en
Grecia, el mismo día tendrán lugar los comicios legislativos y
presidenciales en Serbia. Estas
próximas citas con las urnas marcarán nuevos hitos políticos para
los identitairos europeos, las situaciones son diferentes y las
perspectivas en uno y otro país se adecúan a la realidad electoral
en cada uno de ellos, pero estamos seguros de que los resultados
darán un nuevo quebradero de cabeza a la prensa de lo
políticamente correcto,
que aún no se ha podido recuperar del impacto que ha causado el
ascenso de Marine
Le Pen.
Frente
a la dictadura de Papademos una respuesta social y radical.
El
golpe de Estado dado por la alta fianza en Grecia ha entrado en un
irresoluble crisis de legitimidad. El
pasado 4 de abril, Lukás
Papademos,
el títere de Goldman & Sachs, puesto al frente del Ejecutivo
de Atenas, se ha visto obligado a convocar elecciones ante la falta
de legitimidad y la fuerte contestación social del gobierno que lo
sostenía.
Las
encuestas realizadas en los dos últimos meses relevan el hastío y
desencanto de los helenos hacia los dos partidos tradicionales que
han llevado a Grecia a la ruina y ahora se empeñan en llevarla al
caos irremisible. En
marzo, los sondeos daban tan sólo 17%
a los derechistas de Nueva Democracia y un ridículo 10% a los
socialistas del PASOK , mientras que el sondeo de abril otorgada un
20% para los conservadores y 15% a los socialdemócratas.
Esas
mismas encuestas confirman un fuerte crecimiento de las formaciones
que se han opuesto radicalmente a las medidas liberales de ajuste
impuestas por la finanza internacional y aplicadas por el Gobierno de
Atenas. En las mismas se constata un importante crecimiento de la
izquierda comunista y un significativo aumento de la alternativa
identitaria en su versión más social y radical: los
identiatarios de LAOS sacarían un 3,1% y mantendrían su presencia
en el hemiciclo heleno, mientras que otra fuerza identitaria, hasta
ahora extraparlamentaria y defensora de posiciones mucho más duras
políticamente, Amanecer Dorado, alcanzaría el 5,5% de los sufragios
e irrumpiría con fuerza en la Cámara griega.
“Grecia
para los griegos” fue el lema con el que en 2007 LAOS logró por
primera vez representación en el Parlamento griego, con ese mismo
lema lograron en 2009 sentar a dos de sus miembros en la Eurocámara
de Estrasburgo -algo que los identitarios helenos no lograban desde
1980 cuando EPEN sentó a uno de ellos-. El
ascenso de LAOS parecía imparable y en 2011 se situaban en un 9% de
intención de voto subiendo tres puntos en sólo año y medio
de labor
política. El problema es que LAOS aceptó ser parte de la coalición
gubernamental, y el error mantenido
y continuado al seguir dentro de ella en el Gobierno dirigido
por Papademos,
y aceptando sus primeras medias socio-económicas. La situación era
contradictoria y la dirección de LAOS, de acuerdo con su militancia
que lo pedía insistentemente hace tiempo, abandonó el Gobierno,
cuando su líder Georges
Karatzageris rechazó
las nuevas medidas económicas afirmado “no puedo votar a favor de
un plan que humilla a nuestro país”
En
política todo tiene un precio y el error estratégico de LAOS
–aunque posteriormente rectificado- ha cortado su ascenso y ha
permitido que una formación identitaria hasta entonces
extraparlamentaria y minoritaria, pero con un lenguaje inflexible
contra la fianza internacional, el liberalismo, que no duda en
señalar a Estados Unidos como enemigo de Europa y de Grecia y que
mantiene unas líneas claras y nítidas en política exterior, haya
recogido el espacio político que los titubeos de LAOS dejaron
libre. Amanecer
Dorado con sus propuestas radicales, su capacidad de movilización y
su mitificación de la respuesta política, se ha sabido ganar el
corazón y el voto de cientos de miles de griegos que les darán su
apoyo el próximo día 6 de mayo
La
lección de Grecia es la misma que la de Francia, los identitairos
somos la oposición global a este sistema corrupto caduco e ineficaz,
que quiere condenar a los pueblos de Europa a la sumisa ruina de la
globalización, la alta finanza y los tecnócratas de
Bruselas. Cuanto
más clara sea nuestra posición, mayor es el grado de receptividad
de nuestras propuestas por el electorado; cuando se opta por el
acercamiento y la asimilación con la derecha liberal, el electorado
vuelve la espalda. Hoy más que nunca se necesita claridad en nuestro
mensaje y rotundidad en nuestras propuestas.
Enric
Ravello
0 commentaires