La
publicació dels resultats oficials de les eleccions presidencials
russes donen un clar vencedor, Vladimir Putin ha aconseguit el 63,3%
dels vots que demostren que el reelecte president rus, té un suport
popular molt per sobre del de qualsevol president de Govern europeu o
nord-americà.
Com
ja assenyalem en aquest mateix blog, des de fa algun temps els
mitjans oficialistes occidentals, insisteixen en les irregularitats
de les eleccions russes, com a part d'una campanya de desprestigi no
només contra Vladimir Putin sinó contra la pròpia Rússia a la
qual veladament se li acusa de no ser capaç d'instaurar un model
polític democràtic ple, motiu pel qual s'hauria de deixar “tutelar”
més o menys directament pels governs occidentals. Lògicament, i com
de nou s'ha comparat en les recents eleccions presidencials, aquesta
postura occidental crea l'efecte contrari a Rússia que cada vegada
aposta amb més força per una via pròpia i nacionalista de
democràcia.
La
permanent acusació d'irregularitats per part dels mass-mitjanes
habituals, té dues manques dignes de ressaltar. D'una banda, com diu
l'eurodiputat del FPÖ Andreas Mölzer, els països de la UE haurien
de cuidar-se molt de donar lliçons en aquest sentit assenyalant que
“En la UE existeix un dèficit democràtic enorme, i el Parlament
Europeu no és molt més que una façana
pseudo-democràtica...(l'actitud contra la) Hongria de Viktor Orban,
només pot descriure's com una burla dels principis democràtics".
També convé recordar que els sistemes electorals de diversos països
de la Unió Europea suposen una perversió dels principis
democràtics, havent-se donat circumstàncies tan cridaneres com que
el PCF aconseguís diversos diputats en l'Assemblea francesa amb un
8% de vots, mentre que el Front National de Jean Marie Le Pen no
aconseguís cap amb el 15%; no recordem que llavors cap premsa parlés
de “tergiversació de la voluntat popular i manca d'una democràcia
plena”. Exemples d'aquest tipus podem trobar-los en tots els països
que aquesta setmana estan pretenent donar lliçons de democràcia a
Rússia.
La
segona d'aquestes manques, l'observem en analitzar els resultats
globals i constatar que sumant els vots de Putin (63,3%) amb el
17,18% de Ziuganov (comunista amb forta tendència nacionalista) el
6,22% de l'ultranacionalista Zhirinovsi i el 3,85% de Mironov, un
nacionalista social-demòcrata antiliberal, hem d'aquests quatre
candidats sumen el 90%, mentre que el candidat de l'anomenada
“oposició democràtica”, recolzada per la premsa oficialista,
Prokhorov, es queda en un ridícul 7, 98%. En aquest sentit el mateix
Mölzer assenyala que el suport a l'anomenat oposició democràtica
“és una interferència inacceptable en els assumptes interns d'un
altre país i enverina les relacions amb Moscou. En el seu lloc,
Europa necessita de bones i amistoses relacions amb Moscou, sobretot
perquè Rússia és un important soci en assumptes econòmics i
energètics”.
Cal assenyalar que Putin és l'objectiu principal de la finança internacional, que veu al líder rus com la seua major amenaça per al control de l'economia i les fonts energètiques mundials. Recordem que Putin va processar, empresonar i expulsar de Rússia a tots els anomenats magnats com Abramovic, Jodorivski o Berezovski, que van pretendre recolzar la submissió del país als interessos de la plutocràcia mundialista, des de la seua posició de oligarques-lladres-. Poders mundialistes que veuen a Rússia (per si mateixa i sobretot en una hipotètica situació de sinergia amb l'Europa occidental i central) com l'única possibilitat d'oposició al domini hegemònic global d'EUA i Xina.
Per
contra la victòria de Putin ha estat rebuda com una bona notícia
pels partits identitaris europeus, postura que queda perfectament
resumida a les declaracions que sobre aquest tema ha realitzat HC
Strache, president del FPÖ, “Vladimir Putin en els seus dos
períodes com a president i primer ministre, demostres que és el
garant d'una Rússia forta. Rússia és un soci summament important
per a Europa, i espero que la nostra relació s'enforteixi encara
més”.
Els
identitaris europeus sempre han defensat la necessitat d'un
acostament entre l'Europa occidental i Rússia, com a estratègia per
a la creació d'un bloc europeu fort i autònom política, econòmica
i militarment, aliè al domini dels Estats Units i al de les elits
oligàrquiques mundialistes.
Enric Ravello
Enric Ravello
*
* * *
COMENTARIOS
SOBRE LA AMPLIA VICTORIA ELECTORAL DE VLADIMIR PUTIN
La
publicación de los resultados oficiales de las elecciones
presidenciales rusas dan un claro vencedor, Vladimir Putin ha logrado
el 63,3% de los votos que demuestran que el reelecto presidente ruso,
tiene un apoyo popular muy por encima del de cualquier presidente de
Gobierno europeo o norteamericano.
Como
ya señalamos en este mismo blog, desde hace algún tiempo los medios
oficialistas occidentales, insisten en las irregularidades de las
elecciones rusas, como parte de una campaña de desprestigio no sólo
contra Vladimir Putin sino contra la propia Rusia a la
que veladamente se le acusa de no ser capaz de instaurar un modelo
político democrático pleno, motivo por el cual se debería dejar
“tutelar” más o menos directamente por los gobiernos
occidentales. Lógicamente,
y como de nuevo se ha comparado en las recientes elecciones
presidenciales, esta
postura occidental crea el efecto contrario en Rusia que cada vez
apuesta con más fuerza por una vía propia y nacionalista de
democracia.
La
permanente acusación de irregularidades por parte de los mass-medias
habituales, tiene
dos carencias dignas de resaltar. Por un lado, como dice el
eurodiputado del FPÖ Andreas Mölzer, los países de la UE deberían
cuidarse mucho de dar lecciones en este sentido señalando que “En
la UE existe un déficit democrático enorme, y el Parlamento Europeo
no es mucho más que una fachada pseudo-democrática...(la actitud
contra la) Hungría
de Viktor Orban, sólo puede describirse como una burla de los
principios democráticos". También conviene recordar que los
sistemas electorales de varios países de la Unión Europea suponen
una perversión de los principios democráticos, habiéndose
dado circunstancias
tan llamativas como que el PCF lograra varios diputados en la
Asamblea francesa con un 8% de votos, mientras que el Front National
de Jean Marie Le Pen no lograra ninguno con el 15%; no
recordamos que entonces ninguna prensa hablara de “tergiversación
de la voluntad popular y carencia de una democracia plena”.
Ejemplos de este tipo podemos encontrarlos en todos los países que
esta semana están pretendiendo dar lecciones de democracia a Rusia.
La
segunda de esas carencias, la observamos al analizar los
resultados globales y constatar que sumando los votos de
Putin (63,3%) con
el 17,18% de Ziuganov (comunista con fuerte tendencia nacionalista)
el 6,22% del ultranacionalista Zhirinovsi
y el 3,85% de Mironov, un nacionalista social-demócrata
antiliberal, tenemos
que esos cuatro candidatos suman el 90%, mientras que el candidato de
la llamada “oposición democrática”, apoyada por la prensa
oficialista, Prokhorov, se queda en un ridículo 7, 98%. En ese
sentido el mismo Mölzer señala que el apoyo a la llamado oposición
democrática “es una interferencia inaceptable en los asuntos
internos de otro país
y envenena las relaciones con Moscú. En su lugar, Europa necesita de
buenas y amistosas relaciones con Moscú, sobre todo porque Rusia es
un importante socio en asuntos económicos y energéticos”.
Hay
que señalar que Putin es el objetivo principal de la finanza
internacional, que ve al líder ruso como su mayor amenaza para el
control de la economía y las fuentes energéticas
mundiales. Recordemos que Putin procesó, encarcelo o expulsó
de Rusia a todos los llamados magnates como Abramovic, Jodorivski
o Berezovski,
que pretendieron apoyar la sumisión del país a los intereses de la
plutocracia mundialista, desde su
posición de oligarcas-ladrones-. Poderes mundialistas que ven a
Rusia (por sí misma y sobre todo en una hipotética situación de
sinergia con la Europa occidental y central) como
la única posibilidad de oposición al dominio hegemónico global de
EEUU y China.
Por
el contrario la
victoria de Putin ha sido recibida como una buena noticia por los
partidos identitarios europeos, postura que queda perfectamente
resumida en las declaraciones que al respecto ha realizado HC
Strache, presidente del FPÖ, “Vladimir Putin en sus dos periodos
como presidente y primer ministro, demuestras que es el garante de
una Rusia fuerte. Rusia es un socio sumamente importante para Europa,
y espero que nuestra relación se fortalezca aún más”.
Los
identitarios europeos siempre han defendido la necesidad de un
acercamiento entre la Europa occidental y Rusia, como estrategia para
la creación de un bloque europeo fuerte y autónomo política,
económica y militarmente, ajeno al dominio de los Estados Unidos y
al de las élites oligárquicas mundialistas.
Enric
Ravello
0 commentaires