Sunday bloody Sunday, la famosa cançó del grup irlandès U2; fa referència a la violenta repressió d'una manifestació de catòlics pro-irlandesos als carrers de Derry (Londonderry per als britànics) el 1972: catorze morts causats pels trets de l'exèrcit britànic contra la població civil. Aquest famós "Bloody Sunday", assenyalava la tornada dels conflictes a l'illa des de la seva partició pel Tractat anglo-irlandès de 1921, per aquell llavors els 6 comtats de l'Ulster que després van formar Irlanda del Nord (1), amb un percentatge de població "Ulster-Scot" (2) protestant pro-britànica de més del 80% es va negar a separar-se del Regne Unit per a formar part de l'Estat Lliure d'Irlanda; Londres va imposar que romanguessin sota la seva sobirania, l'irlandès, fundador de l'IRA que va recolzar aquest pacte amb els britànics, Michel Collins, va morir a mans de l'IRA acusat de traïció.
Des de 1968 els catòlics, encara que minoritaris ja eren una comunitat important -25% - i aquesta incipient força demogràfica, a més de la independència assolida pel Sud, els va impulsar a iniciar una lluita que no només era pels seus drets civils, sinó també per l'annexió dels 6 comtats de l'Ulster a la República d'Irlanda.
Durant els anys del conflicte armat (que els irlandesos anomenen "els problemes") a l'IRA se li proposava que es fes un referèndum a Irlanda del Nord perquè la població decidís; l'IRA -sabent que la població protestant d'origen escocès encara era majoritària si bé cada cop menys i, per tant, perdria aquest referèndum- contestava que "no reconeixia" l'entitat política dels 6 comtats d'Irlanda del Nord i que en conseqüència el referèndum no podia ser només a Irlanda del Nord sinó a tota l'illa, òbviament això els asseguraven, sabent que tota la República d'Irlanda votaria a favor: és a dir l'IRA defensava el referèndum que podia guanyar demogràficament i negava el que podia perdre; el mateix -però a la inversa- feien els britànics.
El cessament del foc a Irlanda del Nord declarat per l'IRA el 1997 i posteriorment pels grups paramilitars protestants (UVF, UFF), es va signar perquè hi havia dos punts determinants perquè l'IRA ho acceptés:
-El Govern d'Irlanda del nord no podria ser de coalició entre els partits lleialistes o dos republicans irlandesos, sinó format pel partit lleialista més votat en coalició amb el proirlandès més votat. El contrari hauria significat un govern permanentment unionista a Belfast, amb la coalició entre les dues forces protestants: el més radical "Democratic Ulster Party" (DUP) i el "Unionist Ulster Party" (UUP). Curiós és que els dos partits més radicals de les dues comunitats, a la proirlandesa és el Sinn Féin davant del "Social-Democratic Laborist Party" (SDLP), han estat els que s'han vist forçats a formar junts els successius governs nord-irlandesos.
-Un Referèndum "sine die" només per a Irlanda del Nord, pel qual es decidirà el seu futur polític. El referèndum serà només per a Irlanda del Nord -la vella reivindicació unionista- però clar .... en ser "sine die" és una victòria política de l'IRA, ja que el seu braç polític "exigirà", només quan els irlandesos-catòlics siguin majoria a Irlanda del Nord, cosa que amb l'actual ritme demogràfic no trigarà molt a convertir-se en realitat.
La setmana passada, es van celebrar eleccions anticipades al Parlament nord-irlandès, els resultats són simplement la conseqüència de l'evolució demogràfica del territori, on els catòlics-irlandesos continuen tenint índexs de natalitat molt per sobre dels protestants. Per poques dècimes el Sinn Féin no es va convertir en el primer partit aconseguint un 27,91% dels vots, superat per l'unionista DUP amb el 28,06%, el UUP es va quedar en un 12,86% i el SDLP amb el 11,95%; per blocs l'unionista-protestant aconsegueix el 40,92% dels vots i el catòlic-irlandès al 39,86%, és a dir a l'actual ritme demogràfic les pròximes eleccions assenyalar el triomf del "Sinn Féin" i del bloc pro-irlandès. Els protestants que eren més del 80% fa un segle, deixaran de ser la majoria a Irlanda del nord, per la seva pròpia decisió de suïcidar-se demogràficament.
Aquest resultat electoral, més l'aposta del Sinn Féin que Irlanda del Nord no surti de la UE, tot i que ho faci el Regne Unit, Gerry Adams líder del Sinn Féin ha declarat: "treure a Irlanda del nord de la UE, és un acte hostil "fa presagiar una nova etapa de tensions al nord d'Irlanda, que molts veuen amb la factible esperança que acabin amb la unificació de l'illa en un sol estat irlandès.
1- Ulster i Irlanda del Nord no són sinònims. Ulster és una de les quatre províncies irlandeses: Ulster, Múster, Leinster i Connacht; cadascuna d'elles se subdivideix en comtats. Dels 9 comtats de l'Ulster, 6 estan sota sobirania britànica (Irlanda del Nord) i els altres 3 sota sobirania de la República d'Irlanda.
2- Ulster-Scots: els protestants, unionistes d'Irlanda del Nord són en la seva immensa majoria descendents d'escocesos arribats al Nord d'Irlanda al segle XVII dins del pla de la Corona britànica de colonitzar Irlanda.
0 commentaires