divendres, 25 de novembre del 2016

UN PARTIT NACIONALISTA PER CATALUNYA.



Les mentides sobre l'anomenat "procés", el joc d'il·lusions creat artificial i conscientment amb la independència, la mediocritat d'una classe política superada per la realitat i per les circumstàncies històriques, la insuportable taxa d'immigració, l'absurda política de portes obertes, la complicitat oficial amb els top-manta, la islamització del país, la caducitat del discurs dominant, i cal dir-ho els esdeveniments polítics a Europa ia Amèrica, obliguen a pensar en una propera gran crisi política a Catalunya, que tindrà lloc a mitjans del 2017 quan s'anuncii la no celebració del referèndum, i la nul·la possibilitat d'aconseguir la independència. En aquest nou panorama, es farà necessària la presència d'un nou partit; sense cap mena de dubte un partit nacionalista, en la línia del que triomfa a tot Europa, irromprà en l'escenari polític.

Ideològicament
Un partit nacionalista d'una nació ocupada, com la nostra, ha de tenir com a objectiu prioritari la llibertat i la independència d'aquesta nació.
Un partit nacionalista d'una nació dividida, com la nostra, ha de tenir com a objectiu prioritari la reunificació de tots els seus territoris.
Un partit nacionalista d'un país en vies de ser envaït demogràficament per la immigració massiva, ha de tenir com a objectiu prioritari parar aquesta immigració i revertir aquest flux cap als seus països d'origen.
Aquests tres punts són simplement la conseqüència lògica d'un partit que es defineix com a nacionalista. En aquest sentit, és aquest nacionalisme català el que està en la base ideològica dels esmentats posicionaments polítics.
De la mateixa manera un partit nacionalista català ha de denunciar als que fan servir aquest nom, sense ser-ho, als quals donen suport processos al no res, "Repúbliques per a tots" o política suïcida de "Portes obertes".

És en aquest sentit, i des de posicions nacionalistes des de les que s'ha d'establir la primera distinció política: amic / enemic


Estratègicament

El nacionalisme català ha de fixar-se com "target" sociològic precisament a la gran massa nacionalista catalana traïda, ignorada i menys preuada per PDECAT, ERC, CUP.
Aquests partits multi-culturalistes i anti-nacionalistes que s'avergonyeixen del que per a nosaltres ha estat sens dubte el millor polític català del segle XX, i en el que encara s'identifiquen centenars de milers de catalans: Heribert Barrera.
Aquest nacionalisme català, oblidat per tots, que veu amb preocupació com al nostre país s'instal·len mesquites, radicals islamistes, i barris sencers on cap català pot ni vol viure. Un nacionalisme que avui comparteix un 15-20% de la població catalana, si no més.

El nacionalisme català té el seu nínxol de vots en els antics votants de PDECAT, ERC, SI i fins i tot CUP a la qual molts van votar equivocadament en clau nacionalista en les últimes eleccions, per tant la relació amb aquests partits ha de ser dialèctica, és a dir d'assenyalar les seves contradiccions per guanyar-los un terreny polític que han usurpat, falsificant- ho i neutralitzan-ho.
El nacionalisme català no traurà vots de simpatitzants de PP o C 's, i sí dels partits anteriorment esmentats que són els adversaris polítics directes.

Tàcticament
El nacionalisme, català s'ha de preparar per fer-se políticament visible en les pròximes eleccions municipals de 2019, aquestes que el mentider crònic de Puigdemont va dir que no es celebrarien dins de l'Estat espanyol i que òbviament sí que ho faran.
Així la tàctica immediata ha de ser preparar el major nombre de candidatures d'aquí a la primavera de 2019, més de dos anys de termini és temps suficient, sempre que el treball comenci ara.
Si hi hagués eleccions catalanes abans de 2019, el nacionalisme català haurà d'avaluar les seves forces per veure si és possible acudir amb candidatura a elles, o en cas contrari advocar per una abstenció passiva i visible.

Després de les municipals de 2019, el següent objectiu del nacionalisme català ha de ser estar presents al Parlament.

Fins aquí aquestes reflexions ràpides, adreçada a un món nacionalista català, que "comença a moure’s”

 Enric Ravello Barber.


Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top