dijous, 19 de novembre del 2015

ATEMPTATS DE PARÍS: DIGUEU-LI GUERRA SI VOLEU



No cal repetir les xifres de morts i ferits, la brutalitat dels atemptants succeïts a París el passat dissabte, és -per desgràcia- de sobres coneguda. La seva càrrega simbòlica i el seu impacte sociològic també. Sorprèn una mica més la sorpresa generalitzada, davant la nefasta conseqüència d'una situació que s'ha consentit, propiciat i encoratjat durant les últimes dècades per part del govern francès i de diversos governs d'Europa occidental. Per aquest motiu, si convé una reflexió sobre el que ha passat.


El context geopolític
L'arribada de Barack Obama a la casa Blanca -recordem Premi Nobel de la Pau- va ser rebuda pel món "progre" com l'inici d'una etapa de pau mundial i de relacions internacionals basades en el "diàleg i la comprensió", hi va haver qui va definir la seva arribada com  a un "esdeveniment còsmic": una altra prova d'infantilisme. Obama ha seguit la mateixa política que les administracions anteriors, i ha continuat creant monstres a l'Orient Mitjà.

Obama va ser qui va declarar la "croada" contra el legítim i laic règim sirià d'Al-Assad, armant i organitzant a l'anomenada "oposició islàmica", aquesta mateixa que va armar i va recolzar el president francès, François Hollande, amb el suport tàctic de Mariano Rajoy. Sí, efectivament Hollande va armar i va donar suport als islamistes de Síria.

L'actuació militar de la Rússia de Vladimir Putin donant suport precisament al règim d'Al-Assad, és la que està permetent que Síria no caigui completament en mans dels islamistes "moderats" i "no moderats". Ha estat només després dels atemptats de París, quan França ha canviat de posició a Síria i bombardeja als enemics del que abans pretenia enderrocar donant suport als islamistes. La manca de criteri,  l’obediència camina cap als Estats Units i la insensatesa total, són les característiques que defineixen la política d'Hollande a l'Orient Mitjà.


La banlieue i l'islamisme creixent
Hollande no només ha estat maldestre a l'exterior, ha estat temerari i absurd a l'interior. Ara ens parla de seguiment, de control policial,  cap als islamistes radicalitzats "francesos" (és a dir de passaport francès), si cap a aquests mateixos que fins fa molt poc deixava viatjar a Síria a combatre amb el ISIS, mentre ell bombardejava a Assad , va deixar a centenars de "joves francesos (?)", viatjar a l'Orient Mitjà, ingressar en organitzacions armades islamsites ... i després tornar a França. Què esperava Hollande? La irresponsabilitat es paga cara.
Hollande ha seguit la política suïcida dels seus predecessors, obrint les portes de França a milions d'immigrants, als quals s'ha regalat no només la nacionalitat sinó subvencions i suports de tota mena, darrere de la "integració". Una altra mostra  d’infantilisme, i d'actuar segons les fantasies multiculturals i no de cara a  la realitat. Avui els suburbis de les grans ciutats franceses, són un nucli de marginalitat i violència, el brou de cultiu per a aquesta tercera generació d'immigrants, que mai s'ha integrat ni s'integrarà i que s'identifica de forma massiva amb l'islamisme radical i l'odi a tot el que representi la idea de França i d'Europa. Com a colofó d'aquest disbarat, Hollande ha obert les portes als "pseudo-refugiats" de la guerra Síria, que no han fet més que reforçar i fer encara més perillosa aquesta realitat. L'estupidesa "ad nauseam".


La bomba demogràfica
Si a mitjans dels 80 Jean Marie Le Pen hagués dit que el 2015 París seria una ciutat presa del terrorisme islàmics, amb barris plens d'integristes on regeix la xaria i la policia no s'atreveix a entrar (zone non-droite), els " savis mitjans progressistes "li haguessin titllat d'irracional, intolerant, racista, etc., etc. Avui ningú sembla veure el següent pas, però és obvi. Els musulmans creixen demogràficament a França, a més són ciutadans amb passaport i plens drets polítics, és a dir també el dret de constituir partits i presentar-se a eleccions, és totalment lògic pensar que en 20 o 30 anys un partit musulmà francès tingui un suport electoral important, i condicioni les lleis i les regles del joc del país veí, les conseqüències de tot això no cal assenyalar-les perquè tots sabem quines serien. Els mitjans ho amaguen i l'opinió pública no vol veure-ho, però no perquè no sigui racional, sinó perquè els fa por tan sols pensar-ho. La por, com sempre, paralitza qualsevol tipus de reacció.


La teoria de la conspiració
Sempre que hi ha un atemptat d'aquestes característiques, sorgeixen una sèrie de comentaris i de situacions que són difícilment explicables, però que no es contemplen en la versió oficial.
El fet que els propietaris jueus de la sala Bataclan la venguessin fa dos mesos, i que la població jueva de París estigués avisada, sumant al fet que Benjamin Netanyahu, el primer ministre d'Israel, declarés que França "patiria atemptats" al canviar de posició sobre Palestina és un d'ells.

Un segon és el fet que Hollande hagi sortit reforçat, quan ell el seu govern hagin passat per les quotes més baixes de popularitat just abans de les eleccions regionals que tindran lloc en pocs dies.
El fet que després dels atemptats  reforci el control dels ciutadans -que dòcilment accedeixen a la retallada de les seves llibertats-  augmentarà el poder dels aparells del poder, tal com es va fer després de l'11S.
I finalment cal  assenyalar que l'atemptat doblegarà voluntats, cara a la pròxima cimera climàtica que tindrà lloc ... precisament a París al desembre i en determinades instàncies volen imposar condicions que portin de facto a una mena de "govern mundial" per controlar el " canvi climàtic mundial ".
Ja sabem que el terrorisme internacional no tot és el que sembla, els fils de les provocacions i les manipulacions són sempre difícils de rastrejar.


Europa en guerra ... però, ¿quina guerra?
És cert Europa està en guerra, està en guerra contra el jihadisme, està en guerra contra el fanatisme islamista que s'ha instal·lat en el nostre continent i que amenaça amb acabar amb la nostra seguretat i la nostra manera de vida. Però no només està en guerra contra això, està en guerra contra l'intent d'immersió demogràfica contra la població autòctona, està en guerra contra la manipulació que el porta a participar en conflicte que res tenen a veure contra els nostres interessos, està en guerra contra la traïció i la insensatesa que suposa obrir les portes dels nostres països a una marea de milions d'immigrants. Per això aquesta guerra no la poden dirigir la classe política culpable de tot això, els Hollande, Rajoy, Merkel o Mas, perquè ells són els grans culpables de la dramàtica situació en què ens trobem. I ja se sap a la guerra, com en política, la primera condició és saber identificar l'enemic.


Enric Ravello Barber

Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top