diumenge, 7 de juliol del 2013

L'OLIGARQUIA POLÍTICO-FINANCERA INQUIETA PER MARINE LE PEN

21 abril 2002, Jean Marie Le Pen aconsegueix el major èxit de la seva carrera política i passa a la segona volta de les eleccions presidencials franceses després de recollir gairebé cinc milions de vots. El líder nacionalista disputarà la presidència de la República francesa, potència econòmica, militar, diplomàtica i nuclear de primer ordre, al corrupte i decadent Jacques Chirac.
Mitjans de comunicació, premsa francesa, europea i mundial, la CNN, els immigrants subsaharians, el Parlament europeu, els immigrants suprasaharians, les ONG de mig món, les ONG de l'altre mig, la internacional democristiana, la liberal, la socialista, la eco-pacifistes, les esglésies, les mesquites, les sinagogues, la dreta, l'esquerra, el centre, Leticia Casta, els autoproclamats intel·lectuals, Hollywood .... Una mobilització mediàtica sense precedents des de totes les instàncies del Sistema per evitar que el dia 5 de maig, Jean Marie Le Pen es convertís en Cap d'Estat francès, era la major amenaçada que ha viscut el sistema des de 1945 i la reacció generalitzada va demostrar el que molts havíem assenyalat. El sistema només té un enemic real, només un, en aquella ocasió encarnat en la figura de Le Pen i la seu Front National, i davant aquest enemic no hi ha "divergències" internes, es actuen en bloc, es demostra unitat i es recorre a qualsevol tipus de mitjans per solucionar l'amenaça.
Una dècada després la histèria sembla tornar a apoderar-se de l'oligarquia política dominant, i ara és la filla de Jean Marie, Marine, convertida en president del FN, l'objectiu de les seves brutes i antidemocràtiques maniobres. El Parlament europeu-aquest cor de buròcrates al servei dels Estats Units i de la banca internacional-ha decidit de forma arbitrària i inquisitorial aixecar la immunitat parlamentària de Marine perquè pugui ser jutjada per "incitació a l'odi racial", basant-se en antigues declaracions que no tenien el menor signe de "incitació a res", aquests mateixos dies el seu pare va ser condemnat en signatura a pagar 10.000 euros i tres mesos de presó per les seves declaracions sobre l'anomenada ocupació alemanya de França durant la Segona Guerra Mundial. Aquestes decisions manifesten la creixent inquietud de l'oligarquia mundialista davant el creixement electoral del Front National i la popularitat de la seva presidenta que aquesta mateixa setmana arribava a la seva cota més alta d'opinions positives a França: un 40%. Una inquietud que augmenta conforme Marine Le Pen deixa clares les seves postures en política internacional: sortida de l'OTAN, acostament i aliances amb Moscou i fi de la submissió francesa (i europea) als dictats d'Estats Units; les seves declaracions sobre el "cas Snowden "i el seu recent viatge a Rússia ho han deixat molt clar.
Entenem la inquietud de la híper-classe política mundialista, Marine Le Pen s'ha convertit en una amenaça per a ells i una esperança per als nacionalistes de tot Europa. Per això arriba el moment d’emmordassar-la, és així com actua la "democràcia occidental".
Enric Ravello

LA OLIGARQUIA POLÍTICO-FINANCIERA INQUIETA POR MARINE LE PEN


21 de abril de 2002, Jean Marie Le Penlogra el mayor éxito de su carrera política y pasa a la segunda vuelta de las elecciones presidenciales francesas tras recoger casi cinco millones de votos. El líder nacionalista disputará la presidencia de la República francesa, potencia económica, militar, diplomática y nuclear de primer orden, al corrupto y decadente Jacques Chirac.
Medios de comunicación, prensa francesa, europea y mundial, la CNN, los inmigrantes subsaharianos, , el Parlamento europeo, los inmigrantes suprasaharianos, las ONG de medio mundo, las ONG del otro medio, la internacional democristiana, la liberal, la socialista, la eco-pacifistas, las iglesias, las mezquita, las sinagogas, la derecha, la izquierda, el centro,Leticia Casta, los autoproclamados intelectuales, Hollywood…. Una movilización mediática sin precedentes desde todas las instancias del Sistema para evitar que el día 5 de mayo, Jean Marie Le Pen se convirtiese en Jefe de Estado francés, era la mayor amenazada que ha vivido el sistema desde 1945 y la reacción generalizada demostró lo que muchos habíamos señalado. El sistema sólo tiene un enemigo real, sólo uno, en aquella ocasión encarnado en la figura de Le Pen y su Front National, y ante ese enemigo no hay “divergencias” internas, se actúan en bloque, se demuestra unidad y se recurre a cualquier tipo de medios para solventar la amenaza.
Una década después la histeria parece volver a apoderase de la oligarquía política dominante, y ahora es la hija de Jean Marie, Marine, convertida en presidente del FN, el objetivo de sus sucias y antidemocráticas maniobras. El Parlamento europeo -ese coro de burócratas al servicio de Estados Unidos y de la banca internacional- ha decidido de forma arbitraria e inquisitorial levantar la inmunidad parlamentaria de Marine para que pueda ser juzgada por “incitación al odio racial”, basándose una antiguas declaraciones que no tenían el menor signo de “incitación a nada”, esos mismo días su padre fue condenado en firma a pagar 10.000 euros y tres meses de prisión por sus declaraciones sobre la llamada ocupación alemana de Francia durante la Segunda Guerra Mundial. Estas decisiones manifiestan la creciente inquietud de la oligarquía mundialista ante el crecimiento electoral del Front National y la popularidad de su presidenta que esa misma semana llegaba a su cota más alto de opiniones positivas en Francia: un 40%. Una inquietud que aumenta conforme Marine Le Pen deja claras sus posturas en política internacional: salida de la OTAN, acercamiento y alianzas con Moscú y fin de la sumisión francesa (y europea) a los dictados de Estados Unidos; sus declaraciones sobre el “caso  Snowden” y su reciente viaje a Rusia lo han dejado muy claro.
Entendemos la inquietud de la híper-clase política mundialista, Marine Le Pen se ha convertido en una amenaza para ellos y una esperanza para los nacionalistas de toda Europa. Por eso llega el momento de amordazarla, es así como actúa la “democracia occidental” .

Enric Ravello
Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top