Durant
la setmana passada, el Parlament, va escenificar de nou diverses
escenes dignes de les tragicomèdies de Eurípides,
amb cor inclòs, però aquesta vegada sense final feliç del tot. En
un nou acte d'aquesta permanent mascarada de submissió a les
pretensions dels colons islamistes, el Parlament va rebutjar prohibir
l'ús públic del burka, sens dubte aquesta és la part tràgica del
nou acte. La còmica és que la moció presentada per prohibir l'ús
d'aquesta polèmica peça anés per part de C´s, fent-ho amb un
fonament jurídic que sabia era inviable que prosperés. Si C´s
hagués volgut comptar amb el vot d'altres formacions -com per
exemple el PSC- hi hagués fonamentant la seva moció en els mateixos
paràmetres que va usar el PSC per aconseguir aquesta prohibició. Si
C´s ho va fer apel·lant a una reforma de la Llei Orgànica de la
Llibertat religiosa, és perquè només volia fer un gest a la
galeria i presentar-se com l'única formació que defensa aquesta
prohibició en el Parlament. Era un cop d'efecte propagandístic no
una decisió política meditada i buscant l'interès comú.
L'endemà, va haver-hi un segon acte d'aquesta pesada tragicomèdia, quan el Parlament va rebutjar limitar l'accés d'immigrants il·legals a l'assistència sanitària gratuïta. De nou l'esmena havia estat proposada per C´s. I de nou, estem segurs, que la seva intenció era fer un altre gest a la galeria, però aquesta vegada ens va deixar encara més clar a quina galeria van dirigits els seus gestos. La moció presentada per C´s era pràcticament calcada que la que regia PxC al seu programa electoral. La similitud és tal que cal descartar qualsevol casualitat.
La conclusió ve per si mateixa. C´s està “robant” temes i fins i tot propostes concretes a PxC, en una estratègia clara d'atreure al seu electorat. Amb aquesta estratègia C´s voldria augmentar el seu nombre de vots en les properes eleccions catalanes –que potser siguin abans del que tots pensem– i, sobretot, preparar-se per aconseguir una fort representació municipal i un fort teixit de regidors, vital per a la continuïtat a mitjà termini del seu partit, i del que ara manca. Els estrategues de C´s ho tenen clar: aquest teixit volen fer-ho a costa de PxC.
Ofensiva que PxC pot desactivar contestant sobre tres eixos concrets
1-Mantenir el missatge ferm i clar. Assenyalar la immigració com un procés de substitució demogràfica que afecta al present i sobretot al futur de Catalunya, i que amenaça amb provocar una inversió antropològica de la nostra població autòctona per immensos contingents de població vinguts del Tercer Món i diametralment aliens a la nostra cultura i la nostra forma de ser. Assenyalant com a fal·làcia infantil i estupidesa supina el terme integració, doncs -a més de ser una quimera irrealitzable- , suposa acceptar a aquests centenars de milers d'extraeuropeus a condició que es “integrin”, entenent-se per integrar-se que vesteixin més o menys a l'europea, ens llevin els nostres lloc de treball i arruïni el nostre Estat del benestar. Amb un 25% d'atur què significa això que vinguin immigrants a “integrar-se”? Quan 1 de cada 4 joves d'entre 15 i 29 anys que viuen a Catalunya és estranger no és hora de parlar d'integració sinó… de repatriació.
De
la mateixa manera cal assenyalar a la immigració com una de les
conseqüències de la mundialització i un element usat conscientment
per rebaixar les condicions salarials i socials de les masses de
treballadors catalans (i de tota Europa occidental). La “integració”
tan volguda per C´s significa simplement admetre aquest joc i
“integrar” aquests centenars de milers d'immigrants al nostre
mercat laboral, a costa de minvar la nostra capacitat adquisitiva,
augmentar l'índex d'atur i demolir el futur de protecció social que
tants anys d'esforç i treball ens havia costat construir.
Sens
dubte el tema del burka és important, però reduir a això el
gravíssim problema de la immigració, és usar vel per tapar una
problemàtica de transcendental importància.
2-Mantenir
i augmentar el suport del vot identitari català i catalanista. Un
espai al que C´s mai podrà accedir amb les seves constants
posicions de lateralització i subordinació de la llengua catalana i
les seves postures centralistes que li redueixen i delimiten
clarament el seu espai electoral.
Per contra PxC sempre ha mantingut una clara defensa de la llengua i els drets històrics de Catalunya -com ha declarat en nombroses ocasions el propi Josep Anglada- lògica en un partit identitari català i que li permet créixer en un electorat vetat per a C´s, per demèrits propis
3- Suplir la falta de mitjans amb voluntat i treball. És curiós constatar que el suposat partit “rebel” gaudi d'un massiu suport mediàtic especialment de la premsa madrilenya i de diverses cadenes de televisió. Una dada més que confirma el que sempre hem afirmat, que C´s és només una pseudoalternativa construïda i controlada per la classe dirigent política-mediàtica amb intenció enganyosa, ja se sap perquè quan arribi el moment “tot canviï perquè tot segueixi igual”.
Per contra PxC sempre ha mantingut una clara defensa de la llengua i els drets històrics de Catalunya -com ha declarat en nombroses ocasions el propi Josep Anglada- lògica en un partit identitari català i que li permet créixer en un electorat vetat per a C´s, per demèrits propis
3- Suplir la falta de mitjans amb voluntat i treball. És curiós constatar que el suposat partit “rebel” gaudi d'un massiu suport mediàtic especialment de la premsa madrilenya i de diverses cadenes de televisió. Una dada més que confirma el que sempre hem afirmat, que C´s és només una pseudoalternativa construïda i controlada per la classe dirigent política-mediàtica amb intenció enganyosa, ja se sap perquè quan arribi el moment “tot canviï perquè tot segueixi igual”.
Aquest
avantatge que la classe dirigent dóna a C´s ha de ser suplert amb
treball diari al carrer, i també amb treball constant des dels
nostres mitjans d'internet per assenyalar a C´s i dir allò de la
famosa obra d'Hans Christian
Andersen:
“el príncep està nu”; “C´s és màrqueting buit, sense idees
ni alternatives reals als seriosos i transcendents problemes als
quals Catalunya s'enfrontarà en els proper anys”.
Enric
Ravello
0 commentaires