En
un article anterior dedicat a C´s, hem parlant del contingut del seu
programa en matèria de crisi i immigració, per fer una crítica
sobre els greus errors i enormes manques que, des del nostre punt de
vista, conté.
En aquest cas, el d'un article dedicat al PP, no es requereix el temps de llegir-se cap programa: el PP demostra cada dia i cada vegada que arriba a algun govern (Estatal, autonòmic o local) que els seus programes són un pur tràmit, mesures i propòsits impresos en un caduc paper, que els seus dirigents comencen a saltar-se i incomplir des del matí següent a la seva victòria electoral. Mariano Rajoy està donant una lliçó veritablement espectacular d'aquesta dubtosa habilitat tan comuna en tot el seu partit.
Fa molt pocs dies, Alicia Sánchez-Camacho, deia que reconsideraria el seu vot negatiu a l'Estatut català si tingués l'ocasió, tot per intentar pescar algun vot en una CiU regirada per la corrupció. Fa més temps, Aznar afirmava que parlava català en la intimitat. I és que el PP tampoc és molt respectuós amb la intel·ligència i la memòria de l'electorat.
Parlant de memòria. Recorden vostès l'any 1996? Segur que sí, no fa tant. Efectivament aquest és l'any en el qual José María Aznar i el PP arribaven per primera vegada al Govern. Una altra dada interessant d'aquest any és que l'índex de població estrangera a Espanya era de l'1,5%, molts d'ells europeus del nord residents en les nostres costes. En 2004 després de vuit anys de govern popular la xifra s'apropava al 7%. Va ser el PP qui va obrir les portes al tsunami migratori arribat del tercer món i ho va fer usant a aquesta immigració com a element necessari (mà d'obra barata) en el seu fictici model de creixement econòmic basat en la construcció i l'especulació, del que ja sabem les seves conseqüències. Patronals de l'hostaleria i de la construcció van recolzar al PP en aquest procés que feia augmentar la seva taxa de benefici, doncs els immigrants regulaven a la baixa els salaris i prestacions socials dels nostres treballadors autòctons. Tot un experiment de sinistra enginyeria social.
El PP va afavorir i segueix afavorint la invasió migratòria, molt especialment des de les autonomies on governa, particularment la de València i Madrid. Només, de vegades, en alguns moments i en determinats llocs de Catalunya, ha mantingut suposades postures crítiques. Són fal·làcies que tenen una lectura exclusivament electoral: la por a l'ascens de Plataforma per Catalunya. Una fal·làcia que va funcionar alguna vegada, però que estem segurs que no ho farà de nou. Avui tothom sap qui és García Albiol –relegat a un lloc de segona fila en les llistes del PP– les seves actuacions a Badalona i les seves peregrinacions a demanar vots a la comunitat pakistanesa.
Dues últimes i recents mitjanes vénen a demostrar de nou el que al PP li importa la immigració i la identitat. La primera, la subhasta anunciada per Mariano Rajoy en la qual promet papers de residència a qualsevol que compri un pis valorat en 160.000 €, com ha assenyalat la premsa, no hi ha millor mesura per atreure a la màfia xinesa i russa, però les màfies no són companyies que desagradin molt al PP, un partit que es posa de genolls davant els amos de Eurovegas. La segona, regalar la nacionalitat als sefardíes, és a dir donar-li el passaport –i els drets que això comporta–- a ni més ni menys que tres milions de persones escampades pel nord d'Àfrica i el Pròxim Orient.
Per tot això, la cortina de fum llançada per Mas amb el tema de la independència és una cortina de doble cara, amb la qual el PP –actuant d'alter ego– també pot amagar les seves vergonyes i fracassos. Particularment greus en aquests moments en els quals la seva gestió al Govern central està causant atur, misèria i col·lapse econòmic-social sense precedents.
Cortina de fum que potser el 26N tant CiU com el PP decideixin córrer per propiciar converses i pactes que permetin al futur govern català aplicar totes les retallades socials i econòmics que tenen planejats, i dels quals ningú ara s'atreveix a parlar.
Enric
Ravello
0 commentaires