divendres, 27 d’abril del 2012

GRÈCIA PROPERA ESTACIÓ

El 6 de maig se celebren eleccions legislatives a Grècia, el mateix dia tindran lloc els comicis legislatius i presidencials a Sèrbia. Aquestes properes cites amb les urnes marcaran noves fites polítiques pels identitairos europeus, les situacions són diferents i les perspectives a un i un altre país s'adeqüen a la realitat electoral en cadascun d'ells, però estem segurs que els resultats donaran un nou quebrader de cap a la premsa del políticament correcte, que encara no s'ha pogut recuperar de l'impacte que ha causat l'ascens de Marine Le Pen.
 Enfront de la dictadura de Papademos una resposta social i radical.
 
El cop d'estat donat per l'alta fiança a Grècia ha entrat en un irresoluble crisi de legitimitat. El passat 4 d'abril,
 Lukás Papademos, la titella de Goldman & Sachs, posat al capdavant de l'Executiu d'Atenes, s'ha vist obligat a convocar eleccions davant la falta de legitimitat i la forta contestació social del govern que ho sostenia.

Les enquestes realitzades en els dos últims mesos relleven el fastig i desencantament dels hel·lens cap als dos partits tradicionals que han portat a Grècia a la ruïna i ara s'obstinen a portar-la al caos irremissible. Al març, els sondejos donaven tan sols 17% als dretans de Nova Democràcia i un ridícul 10% als socialistes del PASOK , mentre que el sondeig d'abril atorgada un 20% per als conservadors i 15% als socialdemòcrates.
Aquestes mateixes enquestes confirmen un fort creixement de les formacions que s'han oposat radicalment a les mesures liberals d'ajust imposades per la finança internacional i aplicades pel Govern d'Atenes. En les mateixes es constata un important creixement de l'esquerra comunista i un significatiu augment de l'alternativa identitària en la seva versió més social i radical: els identiataris de LAOS traurien un 3,1% i mantindrien la seua presència en l'hemicicle hel·lè, mentre que una altra força identitària, fins ara extraparlamentaria i defensora de posicions molt més dures políticament, Alba Daurada, aconseguiria el 5,5% dels sufragis i irrompria amb força en la Càmera grega.
Grècia per als grecs” va ser el lema amb el qual en 2007 LAOS va aconseguir per primera vegada representació al Parlament grec, amb aquest mateix lema van aconseguir en 2009 asseure a dos dels seus membres en l'Eurocambra d'Estrasburg -alguna cosa que els identitaris hel·lens no aconseguien des de 1980 quan EPEN va asseure a un d'ells-. L'ascens de LAOS semblava imparable i en 2011 se situaven en un 9% d'intenció de vot pujant tres punts en només any i mitjà de labor política. El problema és que LAOS va acceptar ser part de la coalició governamental, i l'error mantingut i continuat en seguir dins d'ella al Govern dirigit per Papademos, i acceptant les seues primeres mesures soci-econòmiques. La situació era contradictòria i l'adreça de LAOS, d'acord amb la seua militància que ho demanava insistentment fa temps, va abandonar el Govern, quan el seu líder Georges Karatzageris va rebutjar les noves mesures econòmiques afirmant “no puc votar a favor d'un pla que humilia al nostre país”
En política tot té un preu i l'error estratègic de LAOS –encara que posteriorment rectificat- ha tallat el seu ascens i ha permès que una formació identitària fins ara extraparlamentaria i minoritària, però amb un llenguatge inflexible contra la fiança internacional, el liberalisme, que no dubta a assenyalar a Estats Units com a enemic d'Europa i de Grècia i que manté unes línies clares i nítides en política exterior, haja recollit l'espai polític que els titubejos de LAOS van deixar lliure. Alba Daurada amb les seues propostes radicals, la seua capacitat de mobilització i la seva mitificació de la resposta política, s'ha sabut guanyar el cor i el vot de centenars de milers de grecs que els donaran el seu suport el proper dia 6 de maig

La lliçó de Grècia és la mateixa que la de França, els identitaris som l'oposició global a aquest sistema corrupte caduc i ineficaç, que vol condemnar als pobles d'Europa a la submissa ruïna de la globalització, l'alta finança i els tecnòcrates de Brussel·les. Com més clara siga la nostra posició, major és el grau de receptivitat de les nostres propostes per l'electorat; quan s'opta per l'acostament i l'assimilació amb la dreta liberal, l'electorat torna l'esquena. Avui més que mai es necessita claredat en el nostre missatge i rotunditat en les nostres propostes.

Enric Ravello


GRECIA, PRÓXIMA ESTACIÓN


El 6 de mayo se celebran elecciones legislativas  en Grecia, el mismo día tendrán lugar los comicios legislativos y presidenciales en Serbia.  Estas próximas citas con las urnas marcarán nuevos hitos políticos para los identitairos europeos, las situaciones son diferentes y las perspectivas en uno y otro país se adecúan a la realidad electoral en cada uno de ellos, pero estamos seguros de que los resultados darán un nuevo quebradero de cabeza a la prensa de lo políticamente  correcto, que aún no se ha podido recuperar del impacto que ha causado el ascenso de Marine Le Pen.
Frente a la dictadura de Papademos una respuesta social y radical.
El golpe de Estado dado por la alta fianza en Grecia ha entrado en un irresoluble crisis de legitimidad.  El pasado 4 de abril,  Lukás Papademos, el títere de Goldman & Sachs, puesto al frente del  Ejecutivo de Atenas, se ha visto obligado a convocar elecciones ante la falta de legitimidad y la fuerte contestación social del gobierno que lo sostenía.
Las encuestas realizadas en los dos últimos meses relevan el hastío y desencanto de los helenos hacia los dos partidos tradicionales que han llevado a Grecia a la ruina y ahora se empeñan en llevarla al caos irremisible.  En marzo, los sondeos daban tan sólo  17% a los derechistas de Nueva Democracia y un ridículo 10% a los socialistas del PASOK , mientras que el sondeo de abril otorgada  un 20% para los conservadores y 15% a los socialdemócratas.
Esas mismas encuestas confirman un fuerte crecimiento de las formaciones que se han opuesto radicalmente a las medidas liberales de ajuste impuestas por la finanza internacional y aplicadas por el Gobierno de Atenas. En las mismas se constata un importante crecimiento de la izquierda comunista y un significativo aumento de la alternativa identitaria en su versión más social y radical:  los identiatarios de LAOS sacarían un 3,1% y mantendrían su presencia en el hemiciclo heleno, mientras que otra fuerza identitaria, hasta ahora extraparlamentaria y defensora de posiciones mucho más duras políticamente, Amanecer Dorado, alcanzaría el 5,5% de los sufragios e irrumpiría con fuerza en la Cámara griega.
Grecia para los griegos” fue el lema con el que en 2007 LAOS logró por primera vez representación en el Parlamento griego, con ese mismo lema lograron en 2009 sentar a dos de sus miembros en la Eurocámara de Estrasburgo -algo que los identitarios helenos no lograban desde 1980 cuando EPEN sentó a uno de ellos-.  El ascenso de LAOS parecía imparable y en 2011 se situaban en un 9% de intención de voto subiendo tres puntos en sólo año y medio de  labor política. El problema es que LAOS aceptó ser parte de la coalición gubernamental, y el error  mantenido y continuado al seguir dentro de ella en el Gobierno dirigido por Papademos, y aceptando sus primeras medias socio-económicas. La situación era contradictoria y la dirección de LAOS, de acuerdo con su militancia que lo pedía insistentemente hace tiempo, abandonó el Gobierno, cuando su líder Georges Karatzageris rechazó las nuevas medidas económicas afirmado “no puedo votar a favor de un plan que humilla a nuestro país”
En política todo tiene un precio y el error estratégico de LAOS –aunque posteriormente rectificado- ha cortado su ascenso y ha permitido que una formación identitaria hasta entonces extraparlamentaria y minoritaria, pero con un lenguaje inflexible contra la fianza internacional, el liberalismo, que no duda en señalar a Estados Unidos como enemigo de Europa y de Grecia y que mantiene unas líneas claras y nítidas en política exterior, haya recogido el espacio político que los titubeos de LAOS dejaron libre.  Amanecer Dorado con sus propuestas radicales, su capacidad de movilización y su mitificación de la respuesta política, se ha sabido ganar el corazón y el voto de cientos de miles de griegos que les darán su apoyo el próximo día 6 de mayo
La lección de Grecia es la misma que la de Francia, los identitairos somos la oposición global a este sistema corrupto caduco e ineficaz, que quiere condenar a los pueblos de Europa a la sumisa ruina de la globalización, la alta finanza y los tecnócratas de Bruselas.  Cuanto más clara sea nuestra posición, mayor es el grado de receptividad de nuestras propuestas por el electorado; cuando se opta por el acercamiento y la asimilación con la derecha liberal, el electorado vuelve la espalda. Hoy más que nunca se necesita claridad en nuestro mensaje y rotundidad en nuestras propuestas.

Enric Ravello
Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top