Rinkeby multicultural.
Per als suecs, Rinkeby és avui sinò número de delinqüència, inseguretat, immigració, integrisme islàmic, encara que no sempre va ser així. Rinkeby va néixer en 1347 com una xicoteta ciutat de la perifèria d'Estocolm. Va tenir el seu moment àlgid als segles XVI i XVII, però la seua dependència de la capital va ser cada vegada major. En 1965 es converteix en un barri més d'Estocolm, amb la peculiaritat que des de 1971 és el lloc on s'instal·len un creixent nombre d'immigrants que comença a arribar a Suècia.
Per facilitar els desplaçaments i la comoditat d'aquests nous hostes es va inaugurar una estació de metro en 1975. Avui el 89.1% de la població de Rinkeby és d'origen estranger; de dia o de nit és impossible veure un ciutadà suec en l'estació de metro: aquí la seua vida val molt poc.
El nom del barri ha donat lloc al terme, Rinkebysvenska (el suec de Rinkeby). El terme amb el qual es designa l'empobrida varietat de "suec" que es parla en els suburbis.
No obstant això no és possible qualificar a Rinkeby amb l'adjectiu de "pobre". Les biblioteques públiques, les mesquites i els centres culturals islàmics –pagats per l'abnegat contribuent suec– formen part del paisatge normal d'aquest suburbi. La proporció d'antenes parabòliques és la major de tota Escandinàvia, també ho és la taxa d'atur –que supera el 70%–, però això és alguna cosa que no preocupa tangencialment als seus habitants, l'estat del benestar creat pels suecs autòctons també s'ocupa d'ells.
Pràcticament el 100% d'ells cobra un subsidi oficial d'algun tipus. Com ens va comentar una jove ciutadana sueca, el pitjor és que la majoria falsifiquen papers i certificats –la burocràcia sueca confia excessivament en la "sinceritat" dels declarants– per poder cobrar 3 o 4 subsidis alhora, generalment per motius excloents o incompatibles. Decididament el benestar escandinau no està pensat per a un altre tipus de "mentalitats". La multiculturalització de l'Estat del benestar provocarà el seu inevitable col·lapse.
El "programa del milió" o el disbarat socialdemòcrata.
Rinkeby no és una anècdota aïllada. L'exemple de Rosengard en Malmo –amb un 84% de població estrangera– és molt significatiu. També conegut com el gueto, allí s'ha edificat una de les majors mesquites de Suècia, situada a pocs metres d'una església permanentment buida que contrasta amb la bullícia i el tràfec del nombre de musulmans que creix de forma exponencial. L'àrea de la mesquita està complementada amb escoles i centres infantils en els quals, inevitablement, la peça de roba femenina usada de forma unànime és el vel islàmic.
Rinkeby i Rosengard són part de l'anomenat Mijonprogrammet o "Programa del Milió". Un pla desenvolupat pel govern socialdemòcrata entre 1965 i 1974 en el qual es va planificar la construcció d'una sèrie de barris moderns, a força de destruir les cases tradicionals i substituir-les per edificis moderns de dubtós gust urbanístic inspirats en el model de la desapareguda República Democràtica Alemanya. L'objectiu era crear un milió d'habitatges nous i accessibles en les quals s'allotgessin "bons ciutadans democràtics".
La infantil utopia socialdemòcrata va xocar ràpidament amb la realitat. En lloc de "bons ciutadans demòcrates", islamistes i immigrants els que majoritàriament han poblat aquests suburbis, cosa que no ha preocupat als dirigents socialdemòcrates, convençuts que convertirien a aquests immigrants en bons ciutadans "occidentals".
És el mateix absurd "bonisme" responsable que l'Agència Sueca de Seguretat (SAPO) hagi advertit que Suècia podria convertir-se una de les bases de reclutament per als grups islamistes. En els últims anys han estat centenars els detinguts com a sospitosos de terrorisme en aquest país, segons informa el diari Svenska Dagbladet, tots ells tenien "passaport" suec i havien nascut en algun d'aquests suburbis.
Enric Ravello.
0 commentaires