dilluns, 12 de març de 2012

RINKEBY COM A PARADIGMA DEL FRACÀS MULTICULTURALISTA A SUÈCIA

Rinkeby multicultural.

Per als suecs, Rinkeby és avui sinònim de delinqüència, inseguretat, inmigració, integrisme islàmic, encara que no sempre va ser així. Rinkeby va néixer en 1347 com una xicoteta ciutat de la perifèria d'Estocolm. Va tenir el seu moment àlgid als segles XVI i XVII però la seua dependència de la capital va ser cada vegada major. En 1965 es converteix en un barri més d'Estocolm, amb la peculiaritat que des de 1971 és el lloc on s'instal·len un creixent nombre d'immigrants que comença a arribar a Suècia.

Per facilitar els desplaçaments i la comoditat d'aquests nous hostes es va inaugurar una estació de metro en 1975. Avui el 89.1% de la població de Rinkeby és d'origen estranger; de dia o de nit és impossible veure un ciutadà suec en l'estació de metro: aquí la seua vida val molt poc.

El nom del barri ha donat lloc al terme, Rinkebysvenska (el suec de Rinkeby). El terme amb el qual es designa l'empobrida varietat de “suec” que es parla en els suburbis.


No obstant això no és possible qualificar a Rinkeby amb l'adjectiu de “pobre”. Les biblioteques públiques, les mesquites i els centres culturals islàmics –pagats per l'abnegat contribuent suec– formen part del paisatge normal d'aquest suburbi. La proporció d'antenes parabòliques és la major de tota Escandinàvia, també ho és la taxa d'atur –que supera el 70%–, però això és alguna cosa que no preocupa tangencialment als seus habitants, l'estat del benestar creat pels suecs autòctons també s'ocupa d'ells.

Pràcticament el 100% d'ells cobra un subsidi oficial d'algun tipus. Com ens va comentar una jove ciutadana sueca, el pitjor és que la majoria falsifiquen papers i certificats –la burocràcia sueca confia excessivament en la “sinceritat” dels declarants– per poder cobrar 3 o 4 subsidis alhora, generalment per motius excloents o incompatibles. Decididament el benestar escandinau no està pensat per a un altre tipus de “mentalitats”. La multiculturització de l'Estat del benestar provocarà el seu inevitable col·lapse.

El “programa del milió” o el disbarat socialdemòcrata.

Rinkeby no és una anècdota aïllada. L'exemple de Rosengard en Malmo –amb un 84% de població estrangera– és molt significatiu. També conegut com el gueto, allí s'ha edificat una de les majors mesquites de Suècia, situada a pocs metres d'una església permanentment buida que contrasta amb la bullícia i el tràfec del nombre de musulmans que creix de forma exponencial. L'àrea de la mesquita està complementada amb escoles i centres infantils en els quals, inevitablement, la peça de roba femenina usada de forma unànime és el vel islàmic.
Rinkeby i Rosengard són part de l'anomenat Mijonprogrammet o “Programa del Milió”. Un pla desenvolupat pel govern socialdemòcrata entre 1965 i 1974 en el qual es va planificar la construcció d'una sèrie de barris moderns, a força de destruir les cases tradicionals i substituir-les per edificis moderns de dubtós gust urbanístic inspirats en el model de l'extinta República Democràtica Alemanya. L'objectiu era crear un milió d'habitatges nous i accessibles en les quals s'allotgessin “bons ciutadans democràtics”.
 
La infantil utopia socialdemòcrata va xocar ràpidament amb la realitat. En lloc de “bons ciutadans demòcrates”, han segut parats, islamistes i immigrants els que majoritàriament han poblant aquests suburbis, alguna cosa que no ha preocupat als dirigents socialdemòcrates, convençuts que convertirien a aquests immigrants en bons ciutadans “occidentals”.

És el mateix absurd “bonisme” responsable que l'Agència Sueca de Seguretat (SAPO) haja advertit que Suècia podria convertir-se una de les bases de reclutament per als grups islamistes. En els últims anys han segut 20 els detinguts com a sospitosos de terrorisme en aquest país, segons informa el diari Svenska Dagbladet, tots ells tenien “passaport” suec i havien nascut en algun d'aquests suburbis.

Enric Ravello


RINKEBY COMO PARADIGMA DEL FRACASO MULTICULTURALISTA EN SUECIA


Rinkeby multicultural.
Para los suecos, Rinkeby es hoy sinónimo de delincuencia, inseguridad, inmigración, integrismo islámico, aunque no siempre fue así. Rinkeby nació en 1347 como una pequeña ciudad de la periferia de Estocolmo. Tuvo su momento álgido en los siglos XVI y XVII pero su dependencia de la capital fue cada vez mayor. En 1965 se convierte en un barrio más de Estocolmo, con la peculiaridad que desde 1971 es el lugar donde se instalan un creciente número de inmigrantes que empieza a llegar a Suecia. 
Para facilitar los desplazamientos y la comodidad de estos nuevos huéspedes se inauguró una estación de metro en 1975. Hoy el 89.1% de la población de Rinkeby es de origen extranjero; de día o de noche es imposible ver un ciudadano sueco en la estación de metro: ahí su vida vale muy poco.
El nombre del barrio ha dado lugar al término, Rinkebysvenska (el sueco de Rinkeby). El término con el que se designa  la empobrecida variedad de “sueco” que se habla en los suburbios.
Sin embargo no es posible calificar a Rinkeby con el adjetivo de “pobre”. Las bibliotecas públicas, las mezquitas y los centros culturales islámicos –pagados por el abnegado contribuyente sueco– forman parte del paisaje normal de este suburbio. La proporción de antenas parabólicas es la mayor de toda Escandinavia, también lo es la tasa de paro –que supera el 70%–, pero esto es algo que no preocupa
tangencialmente a sus habitantes, el estado del bienestar creado por los suecos autóctonos también se ocupa de ellos.
Prácticamente el 100% de ellos cobra un subsidio oficial de algún tipo. Como nos comentó una joven ciudadana sueca, lo peor es que la mayoría falsifican papeles y certificados –la burocracia sueca confía excesivamente en la “sinceridad” de los declarantes– para poder cobrar 3 ó 4 subsidios a la vez, generalmente por motivos excluyentes o incompatibles. Decididamente el bienestar escandinavo no está pensado para otro tipo de “mentalidades”. La multiculturización del Estado del bienestar provocará su inevitable colapso.
El  “programa del millón” o el disparate socialdemócrata.
Rinkeby no es una anécdota aislada. El ejemplo de Rosengard en Malmo –con un 84% de población extranjera– es muy significativo. También conocido como el gueto, allí se ha edificado una de las mayores mezquitas de Suecia, situada a pocos metros de una iglesia permanentemente vacía que contrasta con el bullicio y el trasiego del número de musulmanes que crece de forma exponencial. El área de la mezquita está complementada con escuelas y centros infantiles en los que, inevitablemente, la prenda de ropa femenina usada de forma unánime es el velo islámico.
Rinkeby y Rosengard son parte del llamado Mijonprogrammet o “Programa del Millón”. Un plan desarrollado por el gobierno socialdemócrata entre 1965 y 1974 en el que se planificó la construcción de una serie de barrios modernos, a fuerza de destruir las casas tradicionales y sustituirlas por edificios modernos de dudoso gusto urbanístico inspirados en el modelo de la extinta República Democrática Alemana. El objetivo era crear un millón de viviendas nuevas y accesibles en las que se alojaran “buenos ciudadanos democráticos”.
La infantil utopía socialdemócrata chocó rápidamente con la realidad. En lugar de “buenos ciudadanos demócratas”, han sido parados, islamistas e inmigrantes los que mayoritariamente han poblando estos suburbios, algo que no ha preocupado a los dirigentes socialdemócratas, convencidos de que convertirían a estos inmigrantes en buenos ciudadanos “occidentales”.
Es el mismo absurdo “buenismo” responsable de que la Agencia  Sueca de Seguridad (SAPO) haya advertido de que Suecia podría convertirse una de las bases de reclutamiento para los grupos islamistas. En los últimos años han sido 20 los detenidos como sospechosos de terrorismo en ese país, según informa el diario Svenska Dagbladet, todos ellos tenían “pasaporte” sueco y habían nacido en alguno de estos suburbios.

Enric Ravello
Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top