dimecres, 29 de febrer de 2012

LES PLUTOMONARQUÍES ÀRABS FINANCEN LA ISLAMITZACIÓ D'EUROPA

La islamització d'Europa, és a dir l'augment de la presència i de la importància de la religió islàmica en el nostre continent, és un procés objectiu i constatable. Aquest procés no consisteix en la conversió a la fe islàmica d'importants contingents de població europea autòctona (el que ho convertiria en una fenomen exclusivament religiós i per tant exclusivament lligant a l'esfera individual) sinó que és resultat de la massiva arribada de població immigrant procedent de països musulmans del Tercer Món, la qual cosa ho converteix en una greu qüestió demogràfica i política, perquè afecta directament a l'essència de la polis que és –com ja va dir Aristòtil– l'homogeneïtat històric-cultural dels seus membres.
Per descomptat que la musulmana no és l'única immigració que arriba a Europa i amenaça amb subvertir la composició demogràfica i l'herència cultural del nostre continent, la sub-sahariana, la xinesa o la amerindia ho fan d'igual manera, però en aquest article anem a parlar de la islamització, i sobretot dels seus finançadors principals: Aràbia Saudita, Qatar i els Emirats Àrabs.
Wahabisme, petrodólars i filoamericanisme.
El wahabisme és la versió més estricta i tancada de l'islam. Pels wahabites només són textos vàlids l'Alcorà i el Hadiz (els ensenyaments i actes de Mahoma), per tant no pren en consideració cap de les interpretacions posteriors i es remeten directament a aquestes fonts de les quals es consideren els seus autoritzats intèrprets, en aquest sentit afirmen haver tornat a el “islam primitiu i pur”. Propugnen la instal·lació de la sharia, és a dir de la interpretació de les esmentades fonts com a única font vàlida del dret civil, interpretació que els wahabites sempre fan de la forma més restrictiva i rigorosa possible.

El wahabisme va ser fundat pel clergue sunní, Mohamed ibn Abel Wahad (d'aquí el terme) qui va establir una sòlida aliança amb la família Saud, que arribaria a ser (i encara és) la família real d'Aràbia Saudita.
Des de la independència d'Aràbia Saudita es van establir protocols de col·laboració en l'explotació petrolífera entre Regne Unit primer i Estats Units després amb la família real Saud (d'aquí el de Saudita o Saudí), llevant el parèntesi que va suposar el regnat del rei Faisal (oportunament assassinat per un nebot “dement”) en els anys 70, Aràbia Saudita ha estat sempre el més fidel aliat dels Estats Units a la zona, tant aliat econòmic com a polític i geoestratégic. Els grans negocis petrolífers entre la família Bush i la Bin Laden són per tots coneguts.
Qatar i Emirats Àrabs, són els altres dos territoris on s'ha establert el wahabisme com a doctrina oficial (també el Kuwait “alliberat” pels Estats Units). Aquests tres països participen permanentment en el joc geopolític dels Estats Units a la zona. En aquest sentit han estat enemics declarats del l'Iraq de Saddam Hussein al que consideraven –amb raó– un règim laic nacionalista i socialitzant, i ho són ara d'Iran, també islàmic però xiï i per tant catalogat de “desviat” pels integristes wahabíes, amén dels juxtaposats interessos petrolífers entre ambdues parts. Serveixi això per apuntar per damunt i de nou la fal·làcia del pretès anti-islamisme dels Estats Units, que estan precisament en sintonia amb el més recalcitrant i dictatorial de l'islam wahabí, i assenyalar que un possible o suposat atac a l’Iràn –del que nosaltres dubtem en gran mesura– seria en clau petrolífera i de sosteniment a les monarquies corruptes i integristes del Golf pèrsic, res a veure amb fantasmagóriques “croades per la llibertat”.
És necessari assenyalar que en aquests països wahabís el tracte als treballadors estrangers s'apropa molt a les condicions d'esclavitud. La majoria d'aquests treballadors estrangers són immigrants palestins que fugen de les dures condicions a les quals es veu sotmès el seu país, quan arriben com a assalariats a les monarquies del Golf, el tracte que reben és vexatori i humil.liant, ni rastre del que es podria suposar una certa “solidaritat àrab” per part dels multimilionàries tiranies integristes.
Bòsnia i Hercegovina i Kosovo en el cinturó verd wahabí.
La confluència Estats Units-islamisme wahabí va tenir un dels seus punts àlgids en els dècada passades quan els interessi mutus van convergir en una espècie d'atac a Europa a les seves zones més sensibles. La guerrilla wahabí txetxena ataca a Rússia, mentre el wahabisme potenciava la independència de Bòsnia Hercegovina i Kosovo, també recolzada pels Estats Units, que, amb la creació de dos enclavaments musulmans en els Balcans, s'assegurava la desestabilització d'aquesta zona clau del nostre continent.
Bòsnia havia estat durant dècades un exemple de convivència interreligiosa. El fet que els bosnians musulmans, els ortodoxos (serbo-bosnians) i els catòlics (croats) comparteixen ètnica i idioma facilitava aquesta harmonia. No obstant això entre 1992 i 1995 Bòsnia es va convertir en una qüestió de primer ordre per a l'islamisme. En aquests mateixos anys el Pentágono recolzava i armava al Partit d'Acció Democràtica (SDA) d'Alia Izerbegovic, partidari de fer de Bòsnia un Estat exclusivament musulmà. Des d'aquestes mateixes dades, el wahabisme va recolzar l'arribada de guerrillers islamistes en suport de la independència bosniana, la majoria antics guerrillers africans i asiàtics veterans d'Afganistan i subvencionats amb diners saudí.
Després de la independència, el govern musulmà instal·lat a Sarajevo els va atorgar la nacionalitat bosniana, convertint-los en actius agents de la reislamització (llegeix-se wahabitització) de Bòsnia, que des de llavors s'ha convertit en un focus d'islamisme de l'àrea balcànica.
Els petrodólars integristes a Europa occidental.
Aquesta mateixa setmana ha aparegut en diversos mitjans una notícia segons la qual Qatar està planejant invertir uns 50 milions d'euros en els suburbis francesos habitats per immigrants musulmans, si el pretext oficial és “ajudar a les petites empreses musulmanes”, es tracta d'una acció més per atreure a les masses immigrants musulmanes cap al wahabisme. Estratègia que s'està coronant amb èxit. Aquest tipus d'inversions i d'extensió del radicalisme musulmà és el que està provocant que els joves musulmans en sòl francès es senteixen cada vegada més reconeguts en l'islamisme radical, més vinculats amb l'idea de la yihad i creixca la seua hostilitat cap a la societat francesa i europea.
En el mateix sentit Aràbia Saudí ha estat la gran finançadora de les mesquites a Europa occidental així com de les madrasas (escoles islàmiques) encarregades de propagar la ideologia wahabí. Cal assenyalar la valenta actitud del govern noruec que en 2010 va prohibir la construcció de mesquites finançades amb diners en el seu sòl. Lamentablement el seu exemple no ha estat seguit per cap altre Executiu europeu.
Les “inversions” saudites i de Qatar a Europa occidental s'estenen a molts àmbits de negoci, i la força del seu capital inversor és cada vegada major en països com Bèlgica, França, Països Baixos, Regne Unit i Espanya i Catalunya .
Destaquen pel visible i el cridaner les inversions d'aquests dos països al món de l'espectacle i del futbol. Avui, lamentablement, la samarreta del Barcelona FC llueix el logotip de la famosa Qatar Foundation, el líder espiritual de la qual, Yusuf al Qaradawi, fa declaracions d'aquest tipus: “Per ser considerada una dona violada ha de demostrar bona conducta… L'islam exigeix que mantingui la seua decència i no obri la porta al mal…Per ser absolta, ha de demostrar que no ha estat qui ha fet possible el seu desflorament… L'home que l'ha violat ha de casar-se amb ella, perquè així redueix el seu sofriment, la consola i la compensa per haver perdut el seu ben preuat, el seu honor”. Per la seua banda el Reial Madrid ha estat en converses amb grups inversors dels Emirats Àrabs que pretenen canviar el nom del seu estadi pel de Emirates, el mateix amb el qual es va rebatejar l'estadi de l'equip londinenc de l'Arsenal, després de ser comprat per la companyia aèria dels Emirats, Fly Emirates, els nous amos del club anglès (?) van prohibir que en l'estadi onegessen banderes angleses (la creu de sant Jordi) ni britàniques (que combina les creus de sant Jordi, la de sant Andreu i la de sant Patrici).
El wahabisme constitueix avui el finançador econòmic i el catalitzador ideològic de la creixent islamització d'Europa. Enfront d'això els europeus no podem caure en veleitats “multiculturalistes” ni en fantasies “integracionistes”, necessitem un rearmament moral i ideològic, i una determinada acció política per conservar i preservar la nostra identitat cultural i l'herència històrica de la qual som portadors. 
 
Enric Ravello




LAS PLUTOMONARQUÍAS ÁRABES FINANCIAN LA ISLAMIZACIÓN DE EUROPA.

La islamización de Europa, es decir el aumento de la presencia y de la importancia de la religión islámica en nuestro continente, es un proceso objetivo y constatable. Dicho proceso no consiste en la conversión a la fe islámica de importantes contingentes de población europea autóctona (lo que lo convertiría en una fenómeno exclusivamente religioso y por lo tanto exclusivamente ligando a la esfera individual) sino que es resultado de la masiva llegada de población inmigrante procedente de países musulmanes del Tercer Mundo, lo que lo convierte en una grave cuestión demográfica y política, porque afecta directamente a la esencia de la polis que es –como ya dijo Aristóteles– la homogeneidad histórico-cultural de sus miembros.
Por supuesto que la musulmana no es la única inmigración que llega a Europa y amenaza con subvertir la composición demográfica y la herencia cultural de nuestro continente, la sub-sahariana, la china o la amerindia lo hacen de igual modo, pero en este artículo vamos a hablar de la islamización, y sobre todo de sus financiadores principales: Arabia Saudita, Qatar y los Emiratos Árabes.
Wahabismo, petrodólares y filoamericanismo.
El wahabismo es la versión más estricta y cerrada del islam. Para los wahabitas sólo son textos válidos el Corán y el Hadiz (las enseñanzas y actos de Mahoma), por lo tanto no toma en consideración ninguna de las interpretaciones posteriores y se remiten directamente a estas fuentes de las que se consideran sus autorizados intérpretes, en este sentido afirman haber vuelto al “islam primitivo y puro”. Propugnan la instalación de la sharia, es decir de la interpretación de las mencionadas fuentes como única fuente válida del derecho civil, interpretación que los wahabitas siempre hacen de la forma más restrictiva y rigurosa posible.
El wahabismo fue fundado por el clérigo sunnita, Mohamed ibn Abel Wahad (de ahí el término) quien estableció una sólida alianza con la familia Saud, que llegaría a ser (y aún es) la familia real de Arabia Saudí.
Desde la independencia de Arabia Saudí se establecieron protocolos de colaboración en la explotación petrolífera entre Reino unido primero y Estados Unidos después con la familia real Saud (de ahí lo de Saudí o Saudita), quitando el paréntesis que supuso el reinado del rey Faisal (oportunamente asesinado por un sobrino “demente”) en los años 70, Arabia Saudí ha sido siempre el más fiel aliado de los Estados Unidos en la zona, tanto aliado económico como político y geoestratégico. Los grandes negocios petrolíferos entre la familia Bush y la Bin Laden son por todos conocidos.
Qatar y Emiratos Árabes, son los otros dos territorios donde se ha establecido el wahabismo como doctrina oficial (también el Kuwait “liberado” por los Estados Unidos). Estos tres países participan permanentemente en el juego geopolítico de los Estados Unidos en la zona. En este sentido han sido enemigos declarados del Irak de Saddam Hussein al que consideraban –con razón– un régimen laico nacionalista y socializante, y lo son ahora de Irán, también islámico pero chiita y por lo tanto catalogado de “desviado” por los integristas wahabíes, amén de los yuxtapuestos intereses petrolíferos entre ambas partes. Sirva esto para apuntar por encima y de nuevo la falacia del pretendido anti-islamismo de los Estados Unidos, que están precisamente en sintonía con lo más recalcitrante y dictatorial del islam wahabita, y señalar que un posible o supuesto ataque a Irán –del que nosotros dudamos en gran medida– sería en clave petrolífera y de sostenimiento a las monarquías corruptas e integristas del Golfo pérsico, nada que ver con fantasmagóricas “cruzadas por la libertad”.
Es necesario señalar que en esos países wahabitas el trato a los trabajadores extranjeros se acerca mucho a las condiciones de esclavitud. La mayoría de esos trabajadores extranjeros son inmigrantes palestinos que huyen de las duras condiciones a las que se ve sometido su país, cuando llegan como asalariados a las monarquías del Golfo, el trato que reciben es vejatorio y humillante, ni rastro de lo que se podría suponer una cierta “solidaridad árabe” por parte de los multimillonarias tiranías integristas.
Bosnia-Herzegovina y Kosovo en el cinturón verde wahabita.
La confluencia Estados Unidos-islamismo wahabita tuvo uno de sus puntos álgidos en los década pasadas cuando los interese mutuos convergieron en una especie de ataque a Europa en sus zonas más sensibles. La guerrilla wahabita chechena ataca a Rusia, mientras el wahabismo potenciaba la independencia de Bosnia-Herzegovina y Kosovo, también apoyada por los Estados Unidos, que, con la creación de dos enclaves musulmanes en los Balcanes, se aseguraba la desestabilización de esa zona clave de nuestro continente.
Bosnia había sido durante décadas un ejemplo de convivencia interreligiosa. El hecho de que los bosnios musulmanes, los ortodoxos (serbo-bosnios) y los católicos (croatas) compartieran étnica e idioma facilitaba esta armonía. Sin embargo entre 1992 y 1995 Bosnia se convirtió en una cuestión de primer orden para el islamismo. En esos mismos años el Pentágono apoyaba y armaba al Partido de Acción Democrática (SDA) de Alia Izerbegovic, partidario de hacer de Bosnia un Estado exclusivamente musulmán. Desde esas mismas fechas, el wahabismo apoyó la llegada de guerrilleros islamistas en apoyo de la independencia bosnia, la mayoría antiguos guerrilleros africanos y asiáticos veteranos de Afganistán y subvencionados con dinero saudí.
Después de la independencia, el gobierno musulmán instalado en Sarajevo les otorgó la nacionalidad bosnia, convirtiéndolos en activos agentes de la reislamización (léase wahabitización) de Bosnia, que desde entonces se ha convertido en un foco de islamismo del área balcánica.

Los petrodólares integristas en Europa occidental.
Esta misma semana ha aparecido en varios medios una noticia según la cual Qatar está planeando invertir unos 50 millones de euros en los suburbios franceses habitados por inmigrantes musulmanes, si el pretexto oficial es “ayudar a las pequeñas empresas musulmanas”, se trata de una acción más para atraer a las masas inmigrantes musulmanas hacia el wahabismo. Estrategia que se está coronando con éxito. Ese tipo de inversiones y de extensión del radicalismo musulmán es lo que está provocando que los jóvenes musulmanes en suelo francés se sientan cada vez más reconocidos en el islamismo radical, más vinculados con la idea de la yihad y crezca su hostilidad hacia la sociedad francesa y europea.
En el mismo sentido Arabia Saudita ha sido la gran financiadora de las mezquitas en Europa occidental así como de las madrasas (escuelas islámicas) encargadas de propagar la ideología wahabita. Hay que señalar la valiente actitud del gobierno noruego que en 2010 prohibió la construcción de mezquitas financiadas con dinero en su suelo. Lamentablemente su ejemplo no ha sido seguido por ningún otro Ejecutivo europeo.
Las “inversiones” saudíes y cataríes en Europa occidental se extienden a muchos ámbitos de negocio, y la fuerza de su capital inversor es cada vez mayor en países como Bélgica, Francia, Países Bajos, Reino Unido, España y Cataluña.
Destacan por lo visible y lo llamativo las inversiones de estos dos países en el mundo del espectáculo y del fútbol. Hoy, lamentablemente, la camiseta del Barcelona FC luce el logotipo de la famosa Qatar Foundation, cuyo líder espiritual, Yusuf al Qaradawi, hace declaraciones de este tipo: “Para ser considerada una mujer violada debe demostrar buena conducta… El islam exige que mantenga su decencia y no abra la puerta al mal…Para ser absuelta, debe demostrar que no ha sido quien ha hecho posible su desfloración… El hombre que la ha violado debe casarse con ella, porque así reduce su sufrimiento, la consuela y la compensa por haber perdido su bien preciado, su honor”. Por su parte el Real Madrid ha estado en conversaciones con grupos inversores de los Emiratos Árabes que pretenden cambiar el nombre de su estadio por el de Emirates, el mismo con el que se rebautizó el estadio del equipo londinense del Arsenal, después de ser comprado por la compañía aérea de los Emiratos, Fly Emirates, los nuevos dueños del club inglés (?) prohibieron que en el estadio ondeasen banderas inglesas (la cruz de san Jorge) ni británicas (que combina las cruces de san Jorge, la de san Andrés y la de san Patricio).
El wahabismo constituye hoy el financiador económico y el catalizador ideológico de la creciente islamización de Europa. Frente a esto los europeos no podemos caer en veleidades “multiculturalistas” ni en fantasías “integracionistas”, necesitamos un rearme moral e ideológico, y una determinada acción política para conservar preservar nuestra identidad cultural y la herencia histórica de la que somos portadores.

Enric Ravello
Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top