A Romania, el complicat i discutible procés electoral es va tancar amb la victòria del candidat liberal Nicusor Donen, per sobre del nacionalista George Simion en la segona volta del passat 18 de maig.
El procés electoral romanès venia ja molt qüestionat per l'anul·lació d'una primera volta celebrada el 24 de novembre, en la qual el candidat nacionalista Calin Georgescu s'havia imposat amb un 22% i la seva posterior inhabilitació, quan les enquestes el donaven per guanyador tant en el primer com en el segon torn.
Després de la molt discutible prohibició de Georgescu per a presentar-se, el nacionalisme romanès va proposar com a candidat a George Simion, qui va vèncer la primera volta amb un important marge de folgança, un 40,6% enfront del 21% de Nicusor Donen. La segona volta va ser una constant campanya de tots els mitjans de comunicació fent costat al liberal Donen, que només va poder guanyar per la gran mobilització de votants abstencionistes que es van decantar per ell, després d'una pressió mediàtica i una campanya “de la por” respecte a la permanència de Romania a la UE. Simion va denunciar les clares ingerències del govern francès en la campanya electoral i en va demanar l'anul·lació de la segona volta, però el Tribunal romanès va desestimar la denúncia del candidat nacionalista.
La victòria liberal ha privat als nacionalistes de la presidència, però pot tractar-se d'una victòria pírrica, perquè en les primeres enquestes per a les eleccions legislatives, després dels resultats de les presidencials, el partit nacionalista AUR presidit per Simion aconsegueix la seva més alta quota de suport popular amb el 35% d'intenció de vot (en les anteriors legislatives va aconseguir el 18%). El panorama continua obert a Romania.
Les eleccions legislatives lusitanes del 18 de maig es resumeixen en tres punts:
-La consolidació de la col·lació Aliança Democràtica, de centredreta, com a primera força del país (32,72%), la qual cosa suposa la revalidació de Luis Montenegro de primer ministre.
-La desfeta de l'esquerra, extrema i moderada, en un país que tradicionalment ha votat en aquesta clau. El senyal més evident és el daltabaix de l'abans totpoderós, Partit Socialista, que amb un 22,83% de vots i 58 diputats, és la segona força en vots, però la tercera en escons.
-L'important ascens del partit nacionalista CHEGA, amb 22,76% de suports i 60 diputats, fet que l'ha convertit en la segona força parlamentària i primer parit de l'oposició. CHEGA s'ha convertit en un actor principal de l'escena política portuguesa pocs anys després de la seva fundació. En aquestes eleccions les enquestes no li donaven un resultat tan important, fins que el seu president André Ventura, va decidir endurir el missatge antiimmigració i fer servir el concepte que s'ha fet central en el discurs nacionalista europeu: la reemigració.
Karol Nawrocki (50,89%), secundat pel PiS (nacionalisme conservador) serà el pròxim president de Polònia després d'imposar-se al liberal Guixos Kowski (49,11%) en les presidencials del passat mes de maig. En clau interna el resultat pot portar al bloqueig polític perquè la convivència entre un president nacionalista i el govern liberal de Varsòvia encapçalat per Tusk pot provocar que aquest es vegi en la necessitat de cridar a les urnes. Molt destacables són els resultats obtinguts en la primera volta pels candidats nacionalistes més radicals, Slawomir Mentzen (14%) i Grzegorz Braun (6,7%) sense els vots dels quals Nawrocki, que va quedar segon en la primera volta (29,54%), no hagués pogut convertir-se econvertir-se en el president de Polònia.
0 commentaires