Amb alguns criteris historiogràfics propis dels anys setanta, el professor anglès J.N. Hillgarth exposa en aquest breu assaig, alhora sòlid pel que fa a informació i referències, l'expansió catalana al Mediterrani: les seves contradiccions, les seves dinàmiques i els seus resultats.
En els primers capítols Hillgarth es refereixi a una realitat històrica que sovint s'obvia en manuals i assajos. La contradicció d'interessos dins la Corona d'Aragó que va enfrontar catalans i aragonesos, de fet, aquests van intentar impedir constantment l'expansió mediterrània dels catalans -entre els quals l'autor inclou amb encertat criteri, als valencians-.
L'autor assenyala com a motiu fonamental de l'expansió catalana, el fet que la Corona d'Aragó, després de la derrota de Muret, va perdre les opcions d'expandir-se cap al nord i crear un potent estat continental que inclogués Occitània.
Hillgarth critica la falta de perspectiva estatal de Jaume I en dividir la corona entre els seus hereus, creant enfrontaments interns i incapacitat per a l'expansió marítim i territorial. Encara que paral·lelament detalla els assentaments i expansions en el Mediterrani occidental, també les matrimonials, com la de Pere III i Constança Hohestauffen, que va motivar l'arribada a la Cort de dos joves d'origen normand nascuts a Sicília, Lancia i Ruggiero de Loria (Roger de Llúria), els quals tindran un paper decisiu en el poder bèl·lic català. Almogàvers -força militar- i una incipient burgesia -força comercial- són els dos vectors que es conjuminen per a donar lloc a aquest “Imperi mediterrani català”. Expansió que tindrà un constant enfrontament bèl·lic i diplomàtic amb el regne de França.
En el capítol final, com a reflexió última, l'autor es pregunta si es pot parlar pròpiament "d'Imperi català” deixant el debat obert, però acabant amb aquesta frase: “Els drets dinàstics i els sentiments religiosos eren potser més importants per a aquests homes que els interessos econòmics”.
0 commentaires