El 31 de març, la comunitat islàmica de València celebrava el Ramadà en la plaça principal de la ciutat. Ho feia amb la companyia còmplice de l'alcalde, Joan Ribó.
El 9 d'octubre de 1238 va ser la data d'entrada de Jaume I en la capital valenciana, una ciutat on la reconquesta marca la data de la seva reincorporació a la civilització europea i és present a cada racó històric de la mateixa. Segles després els descendents dels expulsats fan exhibició de la seva presència i del seu poder creixent amb la submisa i necessària implicació de la màxima autoritat municipal, qui va declarar incomprensiblement orgullós: "Som la primera ciutat europea a celebrar un itfar".
Els mateixos dies d'aquesta profanació coincideixen amb la presentació, per part d'ERC –un dels partits més submisos a l'Islam d'Europa- de candidats musulmans en les seves llistes municipals, en les quals farà campanya en àrab –i en l'idioma extraeuropeu que faci falta a major glòria de l'autohumiliació i l'autoodi-, nota distintiva d'aquesta desagradable formació política.
Coincideix també en el temps d'aquests fets el nomenament com a líder de l'SNP (partit nacionalista escocès ... Tenen la descaradura de mantenir el nom) a Humza Yousaf, un musulmà d'origen pakistanès que acostuma a sortir disfressat amb un kilt usurpat i que ha declarat que "A Escòcia hi ha massa blancs".
L'esquerra ha estat des dels anys 70 la porta a la invasió islàmica d'Europa. Cada dia el demostra amb més força i insistència.
Pel que fa a la dreta, no sols no és alternativa si no és el complement necessari en l'estratègia mundialista de substitució demogràfica de la població europea. La dreta fent –com sempre- parany per a ocultar la seva covardia, redueix el problema de la immigració a la islamització i es converteix en capdavantera i defensora de tots els altres tipus d'immigració amb origen en qualsevol punt del planeta a condició que no sigui islàmica. Com si els milions d'indis, negres, sancallosos o hindús no fossin igualment immigrants.
La dreta espanyola ha assumit plenament la funció de flautista d'Hamelín de la immigració ameríndia i del Carib. Lluitant aferrissadament entre si per aquests vots i per convertir-se en el partit "sudaca d'Espanya". Coincidint també en el temps amb l'anteriorment assenyalat, el PP de Madrid feia un acte preelectoral en el qual la plana major del partit a Madrid ballava al ritme d'un grup de reggaeton, i la inefable Isabel Ayuso –musa de ximples- es fotografiava amb la "pastora" evangèlica colombiana Yadira Mestra "guanyada per a la causa del PP" segons les seves pròpies paraules.
Mentrestant la candidata a l'alcaldia de Madrid pel CS-residual, Villacís, es disfressava de rapera –gorra inclosa- i s'envoltava d'un públic en el qual es barrejaven els vestits folklòrics del Carib amb el look de les "maras" centreamericanes per a "captar el vot dominicà".
Per part seva, VOX, que s'ha manifestat repetides ocasions a favor d'una immigració sud-americana per a "repoblar" l'interior d'Espanya i per a fer front a la baixa natalitat autòctona, feia una reunió a Barcelona amb representants de les comunitats sud-americanes en la qual advocava per una "immigració controlada", és a dir per continuar accelerant el procés de substitució demogràfica.
És necessari assenyalar que el Partit Conservador del Regne Unit té el dubtós honor de ser el primer a haver situat a un no-blanc com a premier, l'hindú Rishi Sunak, mentre que al Partit
Cal assenyalar que el Partit Conservador té el dubtós honor de ser el primer a haver situat un no-blanc com a premier del Regne Unit, l'hindú Rishi Sunak, mentre que al Partit Laborista li correspon el no menys dubtós honor de posar el primer no-blanc a l'alcaldia de Londres, Sadiq Khan.
0 commentaires