Magdalena Andersson, la primera ministra de Suècia, ha dimitit després de conèixer el resultat de les eleccions legislatives sueques. La causa no és el resultat del seu partit que continua sent el primer del país amb un 30% (+2%) sinó el fracàs de la seva coalició governamental d'esquerra que queda per sota del bloc dreta+nacionalistes, el qual, amb 176 escons té la majoria absoluta i la possibilitat de formar govern.
És el senyal inequívoc del fracàs del model socialdemòcrata que des dels anys setanta s'ha obstinat a destruir la modela societat sueca per a transformar-la en un malson multicultural (1). Aquests resultats obren un procés de negociacions. Atès que la majoria absoluta la té el bloc dreta+nacionalistes i que el resultat electoral reflecteix un rebuig sense pal·liatius de les polítiques socialdemòcrates.
Ara les opcions i les preguntes són dues. La primera opció –la lògica- seria que Jimmie Akesson, líder dels "Demòcrates Suecs" (SD) que aconsegueix el 21% de les paperetes i que és la força més votada del bloc de la dreta, encapçalés el nou govern. La segona opció seria que ho fes el líder del segon partit de la dreta Ulf Kristersson, dels Moderats (17%), que en aquestes eleccions ha perdut vot i ha patit el sorpasso en el bloc dretà en favor d'SD. Per a saber quina serà l'opció final cal tenir en compte dues preguntes.
Exigirà Akesson ser el nou primer ministre? La resta de partits de la dreta, liberals i moderats i conservadors, continuaran aplicant en cordó sanitari a la "ultradreta" d´SD? Els cristians-demòcrates són els més reticents a fer-ho, es rumoreja la possibilitat que poden arribar a donar suport a un govern socialdemòcrata amb la condició que SD no assoleixi poder.
Es preveuen unes negociacions llargues i intenses, Akesson ha fet unes primeres declaracions en tot obert i constructiu, però sense fixar encara una postura concreta: "En segon lloc, el poble suec ha votat per un canvi de poder. Els èxits en l'elecció, tant per al costat blau-groc com per al nostre partit, implica una gran responsabilitat cap als votants, aquesta responsabilitat la manejarem de la millor manera i amb el més profund respecte. Ara toca fer creu i ratlla amb la fallida política socialdemòcrata que durant vuit anys ha continuat portant al país en l'adreça equivocada. És hora de començar a reconstruir la seguretat, el benestar i la cohesió. És hora de posar a Suècia primer. Els demòcrates suecs seran una força constructiva i motriu en aquest treball. Ara s'està iniciant un procés per a definir detalladament com s'estructurarà l'equip guanyador i és un procés que portarà el temps que necessita, tot amb la finalitat de construir un nou govern estable a llarg termini”.
La fórmula de l'èxit d'SD és senzilla: ser l'únic partit que s'atreveix a assenyalar les nefastes conseqüències de la immigració massiva: inseguretat, la delinqüència, altíssim índex de violacions i radicalisme islàmic en un país on l'esquerra i la dreta tradicional no s'atrevien a dir una paraula crítica. Aquesta fórmula, juntament un amb procés intern de moderació en les formes, va disparar a SD en les urnes del 0,1 en 1991 a l'actual 21%.
Altres partits i tendències futures.
En l'apartat d'altres partits que suma l'1,4% de vots cal destacar-ne dos, per les seves postures i per les seves posicions antitètiques. El primer és Alternativa per Suècia (0,28% del vot), escindits d'SD que advoca per la revisió de tots els processos de legalització i nacionalització d'immigrants i la seva repatriació. Si el vot antiimmigració s'ha concentrat en SD, el discurs d'Alternativa per Suècia augmenta el seu suport en l'opinió pública sueca. En una situació de radicalització social per la immigració, el futur dirà si SD endurirà el seu discurs o si Alternativa per Suècia aconseguirà créixer entre l'electorat identitari suec. Dependrà molt de la gestió d'SD en els quatre pròxims anys.
L'altre partit és l'islamista "Nyans" (0,44% del vot) que ha obtingut resultats d'entre el 20-25% en els suburbis d'Estocolm i Malmö. "Nyans" va fer eclosió recentment i compta amb suport financer i logístic del govern turc (2). El seu creixement es deu a una tendència definida, els immigrants musulmans en continu creixement numèric, se senten políticament-demogràficament més forts i ja voten directament als seus propis partits, un vot tradicionalment "cedit" a les formacions esquerranes, que donaven els seus vots per amortitzats; el creixement de "Nyans" és a costa dels socialdemòcrates i altres formacions d'esquerres. És el vot en clau ètnica-religiosa que canviarà el mapa polític europeu. Als Països Baixos DENK, un partit de les mateixes característiques ja és present en el Parlament neerlandès.
1. https://www.enricravellobarber.eu/2012/03/rinkeby-com-paradigma-del-fracas.html#.Yyi4Yr9BzIU
2. https://www.enricravellobarber.eu/2021/06/nou-partit-musulma-suecia-apella-al-vot.html#.Yyi4pr9BzIU
0 commentaires