Quim Torra, l'home designat per Puigdemont per presidir
el Govern català, ha inaugurat el seu mandat amb un primer acte públic, que
sempre és una declaració d'intencions, un primer acte públic que ha consistit,
ni més ni menys, que a participar en un tancada d'immigrants il·legals. Tot un
gest simbòlic, que ja venia precedit del nomenament del musulmà Charik el
Homrani, com a conseller de Treball i Afers socials, és evident a on aniran el
gruix de les ajudades socials, i no serà precisament a les famílies catalanes
necessitades.
En realitat això no pot sorprendre a ningú, Puigdemont
-convé recordar-ho- va ser qui va dir després del brutal atemptat islamista a
Barcelona -que tots semblen haver oblidat- que el que necessitava aquesta
societat era .... menys islamofòbia. Per no seguir amb més declaracions dels
pseudo-messies processistes, absolutament totes en la mateixa direcció.
El processisime s'ha basat en dos pilars propagandístics principals: el primer una mentida, la de poder aconseguir la independència de Catalunya; mai ho van planejar, mai ho van pensar realment, mai hi va haver la menor possibilitat que ho aconseguissin, mai; el segon, una veritat, la voluntat clara de convertir Catalunya en un "país de tots" una "república multicultural" una "terra d'acollida", eufemismes per referir-se al seu suport a la invasió demogràfica del nostre país per part d'immigrants legals i il·legals arribats del Tercer Món; que ningú posi cara estranya aquesta és la constant ideològica del processisme, des ANC a TV3, passant per JXC ERC i CUP.
El processisime s'ha basat en dos pilars propagandístics principals: el primer una mentida, la de poder aconseguir la independència de Catalunya; mai ho van planejar, mai ho van pensar realment, mai hi va haver la menor possibilitat que ho aconseguissin, mai; el segon, una veritat, la voluntat clara de convertir Catalunya en un "país de tots" una "república multicultural" una "terra d'acollida", eufemismes per referir-se al seu suport a la invasió demogràfica del nostre país per part d'immigrants legals i il·legals arribats del Tercer Món; que ningú posi cara estranya aquesta és la constant ideològica del processisme, des ANC a TV3, passant per JXC ERC i CUP.
Nosaltres, els nacionalistes identitaris catalans, estem en les antípodes d'aquests plantejaments absurds i suïcides. Defensors de la identitat nacional catalana, ens oposem a la república multicolor processista i reclamem la defensa de la nostra herència, la nostra terra, la nostra història i la nostra identitat, és a dir, de tot allò a què PDCat-ERC-CUP han renunciat i traït.
Sabem que hi ha molta gent que pensa com nosaltres, però pensar no és suficient, el que cal és articular aquest estat d'opinió en una opció política, i ja se sap, l'art de la política comença per assenyalar als enemics. Per a nosaltres i per a tots els que pensin com nosaltres, PDCat, ERC, CUP, JxS són enemics antitètics. Assumir-ho és el primer pas necessari per articular políticament el nacionalisme identitari.
Enric Ravello Barber.
0 commentaires