La situació política a Catalunya, i les seves
implicacions derivades de la divergència ideològiques entre els defensors de la
idea d'Estats jacobins i els partidaris de l'autodeterminació de les Nacions
que lluiten per la seva lliberta, ha esquitxat també el debat política europeu.
En aquest article no farem referència a altres consideracions -i greus
problemes conceptuals de l'anomenat "independentisme-no nacionalista"
català, sinó que ens centrarem únicament en el dret a l'autodeterminació de
Catalunya (com a paradigma d'altres
nacions sense estat europees ) i les reaccions sorgides al voltant d'aquest
concepte.
La primera constatació evident és que han estat dos els
partits europeus que més s'han implicat -i ho estan encara- en la causa
catalana, la Lega Nord i el Vlaams Belang, els dos partits coneguts de sobre
per les seves posicions en defensa de les identitats dels pobles i contràries a
la globalització i la immigració massiva. També des del primer moment Catalunya
va comptar amb el suport del FIDEZ, és partit del president hongarès Victor Viktor Orbán i del segon partit magiar,
Jobbik, a ningú se li escapa les posicions ideològiques de tots dos, així com
els italo-suïssos de la Lega dei Ticinesi
La brutal i violenta repressió del referèndum de l'1
d'octubre, va provocar que més forces europees es manifestessin en contra de
l'actuació espanyola, com el neerlandès Greet
Wilders i el britànic Nigel Farage,
que van denunciar que un país membre de la UE, com és Espanya , actuï d'aquesta
inqualificable forma contra ciutadans que simplement van a votar, i reaccions
més dures per part de l'FPÖ, el líder HC
Strache i diversos dels seus eurodiputats es van manifestar obertament per
la "llibertat de decidir dels catalans, en un sentit democràtic" , de
la mateixa manera que ho va fer el diputat de l'alemanya AfD Götz Fröming, vam seguir parlant de
partits amb les mateixes coordenades ideològiques que els anteriors. Per cert
aquestes declaracions van provocar la reacció de l'ultra-antidentitari partit
VOX, acusant a totes aquestes formacions d'interferir en la sobirania
espanyola. Els bàndols cada vegada són més clars.
Referent a això cal assenyalar les paraules del pensador
francès Pierre Vial: "hi ha un
poble català, una identitat catalana, el dret de pobles a decidir el seu destí
és per a nosaltres un imperatiu. És així, per tant, en conseqüència, és als
catalans i només a ells als quals els toca dir què volen fer i què volen
decidir. Els que rebutgen aquests principis i es permeten donar lliçons als
catalans, no poden dir-se identitaris, jo crec que aquesta etiqueta també els
repugna. I no tenim res a veure amb ells ". Sens dubte Catalunya ha
definit on està cadascun i quina és la fractura ideològica que ens separa.
Enric Ravello.
0 commentaires