Va dir que
mai es dedicaria a la política, però es va presentar a l'alcaldia de Barcelona;
va dir que l'alcaldia era la seva dedicació completa, però ja està preparant el
seu "salt" a la Generalitat. Aquesta setmana anunciava la creació del
"seu" nou partit, aquest és el valor de la paraula i la credibilitat
de la nova referència política, ajudada pels mitjans de comunicació, Ada Colau.
En la seva
estratègia personalista i interessada, Colau ha anat utilitzant organitzacions
i coalicions electorals per les quals ha passat, per anar guanyant protagonisme
personal i preparant el terreny per a la seva projecció política, primer va ser
CUP, després BeC, després PODEMOS, sense oblidar-nos de la PAH , amb la qual va
saltar a l'escena pública i de la qual ha estat expulsada recentment, acusada
de no complir amb el promès un cop convertida en alcaldessa.
El nou
partit de Colau no aportarà res a la vida política catalana més que demagògia i
falses promeses. En el tema social Colau s'inspira en la qual és encara la
referència dels "progès" europeu, Alexis Tsipras i el seu Syriza,
partit que després d'haver mentit i traït totes les seves promeses, ara es
dedica a privatitzar el port del Pireu amb empreses xineses i a retallar les pensions
per "adequar-se a les exigències de la UE", això sí Syriza com Colau,
sí que compleixen amb les seves promeses de legalitzacions d'adopcions gais, de
portes obertes als immigrants i d'ajudes sense límit als mal anomenats "
refugiats ". Com a exemple podem posar la tolerància de l'Ajuntament de
Barcelona amb els "top-mata" en perjudici del legal i laboriós comerç
català. Per Colau tot és poc per als immigrants i res és molt
per als catalans.
En matèria
sobiranista Colau ha trobat la fórmula perfecta per a la seva demagògia
permanent, un suposat "referèndum" pactat amb un Estat que no vol
pactar res, i en el qual pot haver-hi dos, tres o més preguntes, sense
especificar clarament encara què es va a preguntar, i molt menys les
conseqüències d'aquesta pregunta. Ridícul.
Colau no ve a omplir cap nou espai polític,
sinó a fer servir un ja definit per les seves pròpies ambicions personals.
Avui només
hi ha un espai polític per construir a Catalunya, un espai que existeix a tot
Europa, amb un suport massiu en vots d'una població farta de les mentides, les
corrupcions, els enganys i les polítiques d'immigració. Un espai que defensi la
població autòctona enfront de la classe política i a les nefastes conseqüències
de la immigració massiva. Un espai polític que reivindiqui sense complexos la
nació, el treball, l'honradesa, i a la gent de casa. Un espai que avui estem
construint des SOM Catalans, amb el suport dels nostres amics i aliats
europeus.
0 commentaires