Les
eleccions del passat diumenge 27 de setembre a Grècia, van ser una mica més que
unes simples legislatives en un país de -fins ara- mitjana importància
política.
Diumenge hi havia moltes coses en joc, d'aquí l'interès dels mitjans
i la transcendencia dels resultats. En definitiva podem treure dues conclusions:
la primera és que l'experiment de Syriza els ha sortit bé als poders internacionals;
la segona és la consolidació en el centre de la realitat política grega d'AlbaDaurada,
avui l'única oposició a la tirania de la banca.
Tsipras el candidat de la Troica.
En una
al·lucinant estafa política Alexis
Tsipras, que va guanyar les eleccions del passat mes de gener com "el
candidat anti-Troica", les torni a guanyar al setembre, com el
"candidat de Troica". Una burla sense precedents, o millor dit una
operació ben realitzada pel mentor de Syriza, el milionari judeo-americà, Goerge Soros, i els seus titelles de
l'anomenada "esquerra radical" (?), Que ara imposen al poble grec unes retallades i unes
mesures, encara més dures i "d’austericidi" que les que proposaven el
corrupte partit de la dreta grega, Nova Democràcia al gener: curiositats d'un partit
que en teoria es va fundar per "fer front a la Troica".
Amb aquesta victoria
Syriza, no només aconsegueix l'aval per imposar dràstiques mesures econòmiques,
sinó també per desenvolupar la resta del seu programa: obertura de portes a la
immigració massiva i progressiva des-hel·lenització de Grècia.
Syriza, que
torna a guanyar sense obtenir la majoria absoluta, repeteix soci de govern, el
partit Grecs Independents, dirigit per Panos
Camenos, un conservador, amb forts lligams amb la finança internacional.
Camenos repetirà com Ministre de Defensa, recordem que en l'anterior
legislatura, encara que breu, va tenir temps per fer que Grècia signés un acord
militar preferent amb Israel.
Alba Daurada al centre de l'acció
política.
Alba
Daurada, es consolida no només com l'únicaformació nacionalista grega -després
de la desaparició electoral de la més moderada LAOS- sinó com l'única oposició
real i ferma als dictats dels poders internacionals. A més Alba Daurada,
ofereix un programa econòmic sensat i concret, presentant un model de
creixement del país, primera condició per aconseguir recuperar sobirania
política.
AD puja del
6.28% i 17 diputats de gener al 6.99% i 18 diputats de setembre. Numèricament
no és un gran avanç, però cal tenir molt present que la lógica d'aquest partit ésrealment
diferent. No es tracta d'una simple "oficina electoral", en la qual l'objectiu
és aconseguir alts percentatges de vot, però sense cap poder real d'influir en
la realitat. Alba Daurada, ha estat capaç de crear un estructura econòmica,
social i política, situar-se al centre de l'acció política i social grega, i
des d'aquesta posició estar en condicions de canviar la realitat objectiva del
país, quan arribi el momento crític. Alba Daurada és, en aquest sentit una
avantguarda revolucionària, i per definició, amb capacitat de transformació
real, molt més gran que partits amb percentatges de vot molt més gran però perifèrics
a l'acció real i transformadora.
Enric
Ravello.
0 commentaires