La crisi entre Ucraïna i
Rússia pel control sobre els territoris de població russa sota
sobirania de Kíev, ha provocat que l'actualitat política
internacional dirigís la seva mirada a aquesta zona d'important
valor geo-estratègic.
El conflicte rus-ucraïnès
està lluny de resoldre i les actuals zona russòfones controlades
per Ucraïna, estan en ple conflicte per obtenir la independència i
la integració a Rússia. No obstant això altra va ser la sort de
Crimea, que al març i després d'un referèndum-del qual yi vaig
observador internacional-va tornar a Rússia. En la seva capital,
Odessa es va arriar la bandera blava i groga ucraïnesa, per alçar-se
la blanca-vermella-blau russa. Pocs saben que aquesta ciutat va ser
precisament fundada per un català.
Un català a la cort de
l'emperadriu Catalina de Rússia.
Josep de Ribas va
néixer a Nàpols (en aquells dies part de la Corona Hispànica) fill
del barceloní, Miquel de Ribas, funcionari de Carles III
(aleshores Carles VII de Nàpols).
Valent i atrevit, va
ingressar als 16 anys en l'exèrcit, però als 20 va fer amistat pel
comte, Aleksei Orlov, germà de l'amant de l'emperadriu russa
Catalina la Gran, el que va canviar la seva vida i també-en
certa manera-el destí de Rússia.
En 1772 Josep de Ribas
va prendre la decisió de traslladar-se a Rússia, ingressant en el
cos de Cadets de Terra, però un altre cop el destí va fer que a
Sant Petersburg entrés en contacte amb el nou favorit de
l'emperadriu, el príncep Grigori Potemkin (el del famós
cuirassat universalitzat per la pel·lícula de Einsestein),
sent ascendit a coronel i posteriorment a brigadier. Com brigadier va
ser una ajuda vital per Potemkim en la seva conquesta de Crimea per
Rússia; per la seva destacada actuació a la batalla de Dniéper, de
Ribas va obtenir el comandament de la flota russa del Mar Negre,
gairebé tota composta per cosacos, amb els quals va assetjar la
fortalesa turca de Ochakov i va prendre l'illa de Berezan, el que li
va valer ser ascendit a l'ocupació de general.
El 1789, i en el context
d'aquests enfrontaments amb la flota turca, assetjant la fortalesa
otomà de Yeni Dunyá, va aixecar en aquesta mateixa badia un port
militar, sobre el qual es construirà, en els anys posteriors,
l'actual ciutat de Odessa.
El màxim assoliment, va
arribar l'any següent, quan va prendre la -fins llavors considerada
inexpugnable- fortalesa turca d'Ismail, el que li va valer entrar al
selecte i més alt cercle rus, el trucant “cercle de les àguiles
de Catalina”.
En 1792 de Ribas,
en qualitat i un dels tres plenipotenciaris russos, va signar el
tractat de Jassy amb Turquia, pel qual aquesta cedia a Rússia la
riba nord del mar Negre. Catalina la Gran li encomanaria
personalment la construcció d'Odessa en aquesta riba nord, cosa que
va aconseguir un sol dos anys; poblada inicial i escassament només
per cosacs, de Ribas va atreure a població russa prometent
exempcions fiscals i terra, en pocs temps va arribar a 4.500
habitants-la gran majoria arribats de Rússia-i va esdevenir un dels
principals ports del mar Negre.
Josep Ribas a la memòria
de Odessa i de Rússia.
A la mort de l'emperadriu
Catalina, el seu successor, el tsar Pau I, el va
destinar a Moscou, on va crear el nou ministeri de Montes. Va morir
el 2 desembre 1800 encara no se sap si per la greu malaltia que li
provocada deliris o enverinat per Von Pahlen, qui temia que-en
els seus deliris-revelés el cop que tots dos estaven preparant per
portar al tron al gran príncep Alexandre, l'hereu al
tron.
Des de 1811 el seu nom
està també el del principal carrer d'Odessa, encara que el govern
comunista soviètic intentés canviar en diverses ocasions, havent de
desistir en 1941 davant la pressió popular dels habitants de Odessa.
El 1944 amb el motiu del
200 aniversari de la ciutat, els seus habitants els van dedicar un
monument al centre urbà, també la seva figura forma part del
monument a Catalina la Gran a la capital de Crimea.
Josep de Ribas és
un exemple de català valent, és referència per als russos per la
seva vital participació en la conquesta de Crimea i la fundació
d'Odessa, i és un exemple per a tots els europeus en la lluita de la
nostra civilització (en aquest cas representa per Rússia) en la
seva lluita contra l'expansió i el domini turc islàmic. Tot això
de plena actualitat i vigència.
Enric Ravello Barber.
0 commentaires