diumenge, 5 de febrer del 2023

JOAQUIM BOCHACA LAUDATIO FUNEBRIS




 

El passat 16 de desembre, a l'edat de 91 anys, després d'una vida intensa, moria en la seva natal i estimada Barcelona, Joaquim Bochaca Oriol. Mestre d'una generació, ell va ser el responsable directe que avui existeixi un ampli corrent de pensament social, nacional i europeu, sortit de la militància que es va formar ideològicament gràcies a la seva obra i el seu treball a CEDADE.

Llicenciat en Dret i en Comerç i amb extensos coneixements d'Història, dominava, a més del català (la seva llengua materna), el castellà, l'italià, el francès i l'anglès, en una època on el coneixement d'idiomes europeus era pràcticament nul.

Bochaca treballava en el departament internacional d'una empresa, fet que li va permetre viatjar i conèixer directament la realitat de molts països europeus, així com Sud-àfrica, país que visitava amb una certa freqüència. També va anar Nova Zelanda, país sobre el qual va escriure l'únic article publicat en llengua castellana sobre la colonització blanca i l'herència europea. Amb una aguda i motivadora inquietud intel·lectual, la seva erudició i la seva fina capacitat d'anàlisi va ser capaç de transmetre la realitat mundial als seus lectors i les tendències que marcava el que ell parafrasejant anomenava "el vent de la història", que s'han complert pràcticament al peu de la lletra.

Incansable lluitador per Europa i militant de primera hora de CEDADE i membre del NOE. També va ser impulsor de "Devenir europeo", una organització inspirada en l'antic CEDADE, al costat del seu camarada Ramón Bau.

Recordo que quan tenia uns 12 anys vaig començar a repartir la revista CEDADE en el meu col·legi. Per aquella època va sortir el primer número de la revista a la venda pública, crec recordar que era el número 90, així que les comprava totes. Des d'aquell primer número, cada vegada que m'arribava un exemplar a les meves mans, el primer que feia era anar directe a buscar els seus articles. Gairebé sempre eren articles d'història, la qual cosa m'apassionava. Dos anys després ja vaig entrar a formar part de l'organització i va ser llavors quan vaig llegir La Historia de los Vencidos, el llibre que em va ensenyar tot. En realitat, tot el que he llegit després en l'àmbit ideològic-històric és només una ampliació del que vaig aprendre d'aquest llibre. Per això, anys més tard, quan el vaig conèixer personalment, li vaig dir i repetir diverses vegades: "Bochaca, jo tot el que sé, ho sé per tu".

 

 

Bochaca va donar a conèixer al públic nacional revolucionari dels anys 70-80 totes les claus necessàries per a interpretar el món actual amb la seva obra La finanza y el poder. Ell va ser, tanmateix, el fundador del revisionisme històric en llengua castellana amb el seu llibre El Mito de los 6 miliones i ens va fer descobrir la dramàtica realitat de la Guerra, que romania oculta pel gran públic en Los Crímenes de los Buenos, on dissecciona la infame inhumanitat dels dirigents de "les potències democràtiques".

En els seus llibres El enigma capitalista i La crisis: quién la provo-ca y a quién beneficia, ens va ensenyar com funcionava el capitalisme, el poder de la finança i qui són els beneficiaris de les crisis. Ensenyances imprescindibles per un ambient polític –el nostre- sovint mancat de coneixements reals sobre el funcionament econòmic i financer.

Bochaca va traduir la monumental obra Imperium de Parker Yockey com a exemple de l'europeu d'Amèrica. Un llibre que apel·la a la construcció de l'Europa-Nació, un tema que ell considerava vital. En aquesta mateixa línia, va publicar molts articles en defensa de la unitat europea, la pàtria de "l'homo europaeus". En particular m'agradaria destacar el publicat en un número monogràfic de la revista CEDADE dedicat a Europa, on insisteix en la idea d'Europa-Nació, superadora del que ell, molt encertadament, anomenava "nacionalismes de campanar de llogaret".

Bochaca ens va fer riure amb la seva erudició i finíssim sentit de l'humor amb la seva obra Democracia Show, una radiografia sense contemplacions de les misèries de la democràcia.

Home d'infinita cultura, també va il·lustrar-nos amb freqüents articles sobre música i sobretot literatura europea en totes les publicacions en les quals va participar, especialment en els Escritos Políticos, la magnífica revista que editava al costat de Jordi Mota.

En 2004 va viatjar a Xile, on es va reunir amb Miguel Serrano, entre tots dos va descloure una important amistat, impregnada de mútua admiració. Un dels fruits d'aquesta visita va ser la publicació de la seva obra El descrédito de la Realidad o la dimensión de lo desconocido per l'editorial santiaguenya Cerro Manquehue.

 

Com a català i europeu, era un fervent i constant defensor de "l'Europa de les ètnies" que –com li agradava recordar- va ser "objectiu de guerra oficial del III Reich". En coherència amb la seva ideologia i amb la seva esma, com a català que era, sempre va estar del costat dels drets històrics de la seva "pàtria carnal" com les anomenava el seu admirat Saint-Loup.

El seu prestigi va creuar els Pirineus, les seves obres es van traduir a diversos idiomes europeus, especialment a l'italià. Mario Borghezio, eurodiputat de la LEGA durant divuit anys, sempre em demanava que el saludés de part seva i li expressés la seva admiració. Borghezio sempre deia que les seves dues referències ideològiques eren Jean Thriart i Joaquim Bochaca. Bochaca va col·laborar també en revistes europees com a "L'Europe Réélle", "The Barnes Review", "Identità", The Spotlight i un llarg etcètera.

En 2020 es va editar la seva darrera obra, Europa, Alternativa al caos, un compendi de totes les idees expressades en els seus llibres i en el qual es reafirmava en la seva idea principal, que només una Europa poderosa podrà frenar el caos al qual el mundialisme vol condemnar a la nostra mil·lenària civilització. D'alguna forma, aquesta obra va ser també el seu testament polític.

Per als que vam tenir la sort de poder-lo conèixer, romandran eternament en el nostre record les converses a la casa seva, amb la presència dels seus benvolguts gossos, "Pelut" i "Floquet", que insistien sempre a participar-hi presencialment. En la seva obra La vivisección, crimen inútil, va expressar el seu amor pels animals i el seu rebuig cap a qualsevol forma de mal-tractament o experimentació amb ells. La seva cultura, erudició, simpatia, cordialitat, proximitat i el seu agudíssim sentit de l'humor, faran que aquelles trobades quedin per sempre gravades en la memòria... per a la resta de les nostres vides.

Bochaca ens va transmetre un coneixement i una actitud vital davant el món que assumim amb honor i responsabilitat com herència a mantenir i a transmetre als que ens vulguin i puguin seguir en aquesta eterna lluita, la seva i la nostra –són les seves paraules- "L'Europa de les ètnies, l'única Europa possible".

Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top