dissabte, 4 de febrer del 2023

FRANÇA "LES BLEUES".



Anomenats "Les Bleues" -els blaus- pel color de la seva samarreta, també és coneguda com "El XV del gall" pel seu escut: el gall, un símbol del seu passat gal, un poble similar als celtes britànics i que possiblement també jugarien a alguna cosa semblant al que va donar origen posteriorment al rugbi.

Originalment, el rugbi va ser introduït per britànics instal·lats a França en la dècada del 1870. En 1870, F.F. Langstaff va fundar "Le Havre Club", en aquest important port francès, mentre que professionalment treballava en la direcció de la construcció del ferrocarril en el nord de França; per la seva part el "Bourdeaux Athletic Club" va ser fundat per comerciants de teles i de vins anglesos en 1877. Encara que contràriament al que es pensa, França no va ser el primer país continental a practicar aquest esport, sinó que ho van ser Alemanya i Holanda.

Si hi ha un esdeveniment històric i un personatge que expliqui la difusió a França de l'esport oval, aquests és: la derrota francesa en la guerra francoprussiana (1871) i la figura del baró de Coubertain, qui també ha passat a la història com el pare de l'Olimpisme modern. Va ser precisament aquesta derrota la que va portar a diversos nobles francesos lligats a la casta militar a promocionar el rugbi com un esport que "endurís" a la seva joventut i la mantingués preparada per a la guerra, entre ells destacava el baró, un anglòfil que veia al Regne Unit, la gran potència mundial i el seu Imperi, com alguna cosa a imitar, més per una França "derrotada i humiliada" per Alemanya. En la seva segona visita a Anglaterra Coubertain va visitar el Col·legi de Rugbi, quedant entusiasmat per aquest esport, per la seva capacitat de crear una joventut forta, valenta i plena de valors. Quan va retornar a Franca, es va obstinar a introduir-lo, especialment en el sistema educatiu, on –igual que ho havia estat a Anglaterra- es va convertir en l'esport dels més prestigiosos lycées francesos. Van ser precisament els alumnes del liceu Conndorcet i Monge, els que van fundar en 1882 el "Racing de París", equip que va jugar en 1892 la primera final del campionat francès de rugbi contra el "Stade Française", amb ajustada victòria final per al "Racing de Paris".

Encara que la primera final del rugbi francès va ser entre dos equips parisencs, la influència del Bourdeux va comentar a notar-se en tot el Migdia francès, on el rugbi va ser assimilat a esports locals de llarga tradició com el "Soulé", i començant així a ser practicat massivament, sent una mica menys "aristocràtic" socialment que a París.

L'Ovalité –com es diu en francès a la zona de forta presència "rugbística"- arribà fins a les terres catalanes, on en 1902 es va fundar el famós equip català USAP ("Union Sportive Arlequins Perpignanais"), i a terres basques on en 1913 va néixer el "Biarritz Olympique Pays Basque". La polaritat nord-sud que ha caracteritzat a la història del rugbi francès fins als nostres dies.

El dia d'any nou de 1906 va tenir lloc el primer partit de la selecció de Franca, aquesta trobada la va enfrontar a la selecció de Nova Zelanda a París. Des d'aquest moment va jugar partits esporàdics contra les quatre seleccions britàniques fins que en 1910 va ser convidada a jugar el torneig que des d'aquell moment va anomenar-se "Torneig de les V Nacions"; des de llavors els equips de les illes britàniques juguen entre ells la "Triple Corona", en record al Torneig "Home Nations", anterior a la participació dels gals.

Durant els anys 20 el rugbi francès va fer el gran salt i es va convertir en l'esport de "moda" al país gal, des de finals d'aquesta dècada, va sorgir el problema de la professionalització, la qual cosa va portar al fet que França fos expulsada de les V Nacions en 1931, i al fet que sorgís el rugbi a tretze professionals, els anomenats Treizistes van tenir suport polític del govern del Front Popular francès, que va veure en aquests la versió antielitista del rugbi, alguna cosa que no van oblidar els enemics polítics del Front Popular.

En 1939 va esclatar la Segona Guerra Mundial i França va ser envaïda per Alemanya, en l'anomenada França lliure, es va constituir el govern "col·laboracionista" de Vichy liderat pel Mariscal Petain. Va ser precisament el Ministre de Joventut i Esport d'aquest govern, Jean Ybarnégaray, qui va prohibir radicalment el professionalisme en el rugbi i va declarar il·legal el rugbi a XIII. Va declarar: "El destí del rugbi league és clar. La seva vida ha acabat, i simplement serà eliminat de l'esport francès", aquesta prohibició va tenir efectes immediats, i en 1947, en el primer Torneig de les V Nacions després de la Segona Guerra Mundial, França va ser readmesa.

Cal assenyalar que el rugbi francès va patir una gran divisió política durant el conflicte bèl·lic -com també va passar a Sud-àfrica- si, d'una banda, tenim aquesta actuació del govern de Vichy, per l'altre, dues destacades figures del rugbi francès van ser coneguts membres de la Resistència.

França no va guanyar el seu primer V Nacions fins a 1954, que ho va fer empatat amb Gal·les, guanyant-ho en solitari per primera vegada en 1959. En total França ha guanyat en 15 ocasions el V Nacions i en 4 el VI Nacions, La seva època daurada va ser als anys 80, quan es va encunyar el terme "rugbi champagne" per a definir el seu rugbi obert, alegre, ràpid i imaginatiu.

Des de la incorporació d'Itàlia al –actualment- Torneig de les VI nacions, l'enfrontament entre aquestes dues seleccions premia al vencedor amb el Trofeu Guiseppe Garibaldi.

 

Així mateix, i durant la celebració de les primeres edicions dels Jocs Olímpics (en els quals l'esport oval va ser olímpic) la selecció va aconseguir una medalla d'or (1900) i dos de plata (1924, 1928).

En els Campionats Mundials els "bleus" han estat sempre dins dels 8 millors equips, incloent-hi l'actual Copa Mundial de 2015. En sis ocasions han arribat a Semifinals i en tres ocasions s'han proclamat Subcampions del Món (1987, 1999, 2011).

Guiada pel seu capità i extraordinari mitjà de melé ... França aspira enguany a tornar a guanyar el Torneig de les VI Nacions, l'ha fet en 17 ocasions -9 d'elles amb Gran Chelem, és a dir guanyant tots els partits- i és l'actual campiona. El repte més difícil guanyar el Mundial que se celebra aquesta tardor i del qual és país amfitrió. França a assolit combinar una potent davantera amb uns elèctrics tres quarts mitjançant l'una frontissa (mig-melé + mig-obertura) realment espectacular, però per poder complir amb aquests objectius haurà de millorar dos aspectes vitals en aquest esport, la concentració i la disciplina.

 

 

Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top