dimarts, 7 de juny de 2022

"CHAMPIONS", CAOS AL PARÍS ISLAMITZAT.

 

El 28 de maig es va jugar la final de la "Champions" a París. A un normal observador esportiu no podria deixar de cridar-li l'atenció que el partit que donava el títol de campió d'Europa –jugat per dos clubs europeus com el Liverpool i el Reial Madrid– tingués sobre el terreny de joc 15 jugadors "de diversos colors" enfront de només 7 blancs dels 22 totals.

 

 

Als que ja tenim una certa edat ens va venir a la memòria aquella final del 1981 entre aquests dos mateixos clubs –en aquell cas amb victòria anglesa- aleshores només un jugador de color estava al terreny de joc, Laurie Cunningham, "l'anglès" del Reial Madrid; l'africanització del futbol europeu era llavors incipient i anecdòtica, ningú no podria imaginar en el que avui s'ha convertit el futbol "europeu".

 

 

Aleshores, els clubs eren representants de les seves ciutats i els seus països i això es traduïa fins i tot en la forma de jugar: els equips italians sabien defensar com ningú, amb el seu famós "catenaccio", esperaven lentament marcar un gol i defensaven magistralment la resta del temps; els anglesos tenien un joc d'atac generós, i generalment basat en una mateixa jugada, extrems ràpids que centraven la pilota a un davanter centre alt que rematava molt millor de cap que amb els peus; els alemanys posaven les individualitats al servei del conjunt i els seus equips funcionaven com un perfecte engranatge. "El futbol és un joc d'onze contra onze, en el qual sempre guanyen els alemanys", es deia en aquells temps; i els neerlandesos reflectien la seva societat igualitària i jugaven al "futbol total," és a dir, tots els jugadors feien de defenses i davanters.

 

 

 

En aquella final del 1981, la competició encara s'anomenava "Copa d'Europa", ara ha estat rebatejada com a "Champions". El nom d'Europa desapareix, res no és casual, encara menys simbòlic.

 

 

 

Les hordes afro-musulmanes sembren el caos.

La final es va celebrar a l'Stade de France, al barri de Saint-Denis, en ple París musulmà. Els previsibles incidents van començar des d'hores abans del partit: bandes d'afromusulmans atacaven als seguidors aïllats de tots dos equips, atracaven i violentaven dones a les proximitats de l'estadi, ni els periodistes escapaven a la seva violència.

El partit va trigar a començar perquè les localitats dels aficionats del Liverpool estaven ocupades per afromusulmans que havien assaltat l'estadi i pretenien veure la final sense pagar. La policia va tardar a desallotjar-los, hi ha vídeos on es veuen aquest afromusulmans ocupant les localitats que no eren seves mentre llançaven un missatge clar: "Aquí a París. Vinc sense entrada sense res, però veuré el partit. Altres han pagat 5.000 i 6.000 euros, però per mi és gratis. Avui donem per cul a França, Visca França i Visca el Marroc". Això deia un afro-musulmà establit a França que vestia una samarreta del París Saint-Germain, el club exfrancès comprador per un xeic qatarià. Al costat d'ell un altre afro-musulmà feia el gest de disparar una metralleta: el vídeo s'ha difós àmpliament per les xarxes socials.

L'actitud de les autoritats franceses va ser tan patètica com patètic s'ha tornat aquest estat en vies de desaparició. Van ser incapaços de prevenir els problemes que s'albiraven, van tenir por per desallotjar els ocupants afromusulmans de l'estadi mal argumentant la possibilitat que arribés a haver-hi morts (1). Aquestes declaracions de les autoritats franceses haurien de fer actuar el Comitè Olímpic per impedir que París organitzi els Jocs Olímpics del 2024, que se celebraran en aquest mateix estadi de Saint-Denis.

En això s'ha convertit la capital de la cultura europea del segle XX, en una ciutat africanitzada incapaç de garantir la seguretat dels que la visiten.

Més patètica encara va ser la intenció per part d'autoritats i mitjans de comunicació francesos de pretendre donar la culpa del caos i la violència als seguidors del Liverpool, com si no estiguéssim a l'era de la imatge i no s'anessin a veure vídeos on és fàcil reconèixer les hordes d'afromusulmans ... Fins i tot el "Gran Germà" de la novel·la d'Orwell intentava ser una mica més subtil. L'intent de falsificar la realitat ha estat tan groller i tan ridícul que el mateix alcalde de Liverpool ha hagut de fer declaracions oficials en aquest sentit.

 

 

 

Volem recordar que la celebració d'aquesta final estava prevista a Sant Petersburg. L'esclat de la guerra d'Ucraïna i les sancions esportives a Rússia va obligar a canviar la seu. Es va triar París, entre altres motius, per demostrar al món la superioritat del model de societat de l'Europa occidental: tot ha quedat molt clar.

 

Guetos o guerra ètnica?

A un servidor, que fa dècades que parla de la situació real d'Europa occidental, el que més l'ha sobtat és la sorpresa dels mitjans de comunicació davant del que ha passat. Però de veritat es creuen que és una broma o una exageració quan fa dècades que parlem d'invasió? Pensen de veritat que això de la substitució demogràfica és una al·lucinació que tenim els nazi-racistes? Quan anunciem que Europa va ineludiblement al conflicte ètnic, pensen que estem versionant l'Apocalipsi per diversió?

L'oligarquia politicomediàtica ha estat durant dècades enganyant-nos amb faules com la de la "integració". Ara ens surt amb la nova ficció que a Europa hi ha guetos d'immigrants. Tot és una mentida anestèsica per evitar la reacció de les poblacions europees. A Europa occidental no hi ha "guetos", els guetos és on es recloïen els col·lectius exclosos de la vida social, perquè apartats i allunyats no interferissin en la vida de la ciutat. Aquests guetos tenien un sentit "defensiu" d'aquesta mateixa comunitat exclosa. El que ara tenim a Europa són barris ocupats per immigrants, és a dir territoris conquerits des d'on s'expandeixen violentament per conquerir i dominar la resta de la ciutat i del país. És el procés que estem vivint fa dècades. És necessari veure aquesta realitat en tota la seva cruesa.

 

 

Nosaltres vam dir que la immigració era una invasió (i així és), vam dir que Europa va al conflicte ètnic-religiós (i aquí ho tenim) i diem que l'única manera de salvar Europa serà guanyar aquest conflicte que ja ha començat.

 

Ens preparem. París –i Europa- bé val una reconquesta.