Estats Units es fa fort en el Pacífic creant una aliança militar amb el Regne Unit i Austràlia, en clau anti-Xinesa. La tensió en la zona del Pacífic entre les dues grans potències mundials (la Xina i els Estats Units) ha crescut en intensitat les últimes setmanes, revivint-se tensions per un tema que enfronta a Washington amb Pequín des de fa dècades: la sobirania de l'illa de Taiwan, que la Xina reclama com a territori propi i sobre la qual Pequín ha posat data límit per a la seva completa incorporació: 2049, any del centenari de la proclamació de la República Popular de la Xina.
No estem davant una decisió puntal de l'actual president Joe Biden, sinó només davant la continuació del que va anunciar Obama, el centre geoestratègic mundial es trasllada al Pacífic i els Estats Units es trasllada al nou principal escenari mundial. Segons va dir el mateix Barack Obama el 60% de la seva flota de guerra, hauria de situar-se en aquest Oceà.
L'aliança militar AUKUS (Austràlia+UK+USA) és més la cerca d'aliats per part dels EUA en la zona per a contrarestar el poder xinès. Com és lògic els seus primers i més fidels aliats els buscarà en el món angle-saxó (1). Austràlia ha hagut de triar entre el seu primer aliat comercial (la Xina) i el seu primer aliat militar (els EUA), amb el que l'uneixen llaços culturals i ètnics que han estat determinants, llaços que comparteixen amb la comuna "mare pàtria" britànica.
Aquesta aliança del Pacífic ja inclou -seguint aquesta mateixa lògica de cerca d'aliats- al Canadà i Nova Zelanda (l'anomenada Five Eyes) que probablement s'incorporen de ple a l'aliança militar en un pròxim futur. En l'estratègia dels EUA, això suposa un nou pas en la seva clara estratègia: l'abandó d'Europa occidental. Els escenaris han canviat i l'Atlàntic ja és un oceà secundari.
França, que és avui l'única veu diguin d'Europa en política internacional, ha reaccionat contra la decisió d'Austràlia, Ho ha fet per dos motius puntuals: l'incompliment del contracte sobre submarins nuclears signat entre París i Canberra, que ara els comprarà als Estats Units, i la seva no inclusió en l'estratègia militar del Pacífic que deixa a les seves possessions en aquest Oceà desproveïda del paraigua militar del Pentàgon (2) Però França sap que el motiu de fons és que França, com tota Europa, passa a un nivell secundari o terciari en la geopolítica militar mundial i que l'OTAN deixarà de tenir sentit, ja no protegirà a Europa, i la UE ha de començar ja a construir un exèrcit europeu. Les declaracions del seu Ministre de Defensa Jean-Yves Le Drian, són clares per a qui les vulgui entendre (3). La qüestió real no és que els EUA ja no sigui un "aliat fiable". els EUA mai ha estat un aliat sinó la potència dominant que ha sotmès a UE a un control colonial. Ara els escenaris canvien i Europa ja no és del seu interès, com fan els països forts, simplement es desentén d'una càrrega que ja no li aporta per a res.
La Xina, la potència ascendent ha qualificat amenaçadorament de "irresponsable" aquesta aliança (4), Pequín no reaccionarà de manera immediata, militarment sap que encara no està en condicions de fer-ho, i diplomàticament els seus dos últims triomfs: acord amb els talibans a l'Afganistan i la recent incorporació de l'Iran a l'Organització de Cooperació Xangai (OCX) li donen un avantatge gran avantatge estratègic en el seu primer objectiu geopolític actual: al construcció de la nova Ruta de la Seda sota el seu control.
Excepte la veu de París, la UE una patètica aliança de febleses, mostra la seva impotència dialèctica declarant en tot queixós que "No hem estat informats". El que personalment em pregunto és si els dirigents de la UE seran capaces de veure els canvis estratègics als quals està obligada Europa, i que passen indefectiblement per un acostament a Rússia.
(3) https://www.elmundo.es/internacional/2021/09/18/61464634fdddffe8248b45bb.html
0 commentaires