dimarts, 19 de juliol del 2022

“MISHIMA IMMORTAL”




Edició Grup Minerva.
 
Regal del meu amic i camarada Alejandro Linconao durant la meva darrera visita a Buenos Aires. Com ell em va dir “aquest llibre és un homenatge a la valentia universal”. 
 
Recopilat per Alejandro Linconao, el llibre és una successió de capítols signats per diversos autors que naveguen literàriament per la vida, idees, estètica i sobretot la mort de l'escriptor japonès més conegut a Occident. Les aportacions de Francesco Marotta, Andreas Scarabelli, Rubén González, Carmino Mohomed, Christofer Pankhurst, Kerry Bolton, Troy Southgate, Giussep Fiono i Emanuel Pieterbon i el mateix Alexandre Linconao, que escriu l'últim capítol, conformen d'alguna manera explicatiu que permet al lector tenir una idea completa i completa de la realitat que va envoltar i que va encarnar Kimitake Hiraoka, conegut mundialment com a Yukio Mishina. Des del seu naixement en una família tradicional japonesa, fins a la seva mala salut que li va impedir participar com a soldat a la Gran Guerra contra els Estats Units i el món modern. 
 
Guerra que, no obstant, marcaria el seu destí per sempre. La declaració de l'Emperador nipó, Hiro Hito en què –obligat per les tropes del capitalisme i la decadència- nega la seva naturalesa divina, impacten fortament Mishima. Per ell, l'Emperador és i serà eternament fill d'Amaterasu; caldrà crear les condicions perquè així es torni a proclamar. Mishima es forma en cercles nacionalistes cada cop més radicals, en els quals és comú criticar el budisme i reivindicar el sintoisme com a única religió pròpia del Japó. Mishima també sent interiorment la necessitat de dignificar tots els que havien mort pel Japó i l'Emperador havent-se convertit en kamikazes, a dir a Vent dels Déus. 
 
Mishima llegeix i interioritza la gran obra samurai Hagakure i afirma: “Aquí vaig descobrir que el camí del samurai és la mort”. Per això prepara la seva mort, crea un exèrcit sense armes el Tatenokai (la Societat de l'Escut) d'entre els principis fundadors del qual destaquem aquest: “l'Emperador és l'únic símbol de la nostra comunitat històrica i cultura, i la nostra identitat racial”. 
 
Aconseguirà enrolar a un centenar de patriotes per a aquest exèrcit, que –com el vent dels kamikazes- també tenia molt de diví. El 25 de novembre de 1970, Mishima al costat de quatre membres de la seva Totenokia entra a la caserna general de les Forces d'Autodefensa Japonesos, el mínim exèrcit que l'ocupant nord-americà deixava tenir l'altre temps Imperi del Sol naixent. Un cop dins, Mishima dóna un discurs que té com a objectiu provocar una revolta dels soldats a favor de l'Emperador i el renaixement del Japó. Els soldats no l'escoltes, ja són home d'una altra època –una època sens dubte pitjor i buida d'heroisme-. Mishima decebut es capgira i es practica el seppuku, la mort més dolorosa i més tradicional reservada als samurais. El mateix fa el segon del seu exèrcit. 
 
Havia deixat escrit “vull que la meva vida sigui un poema”, i per donar-li més càrrega estètica havia estat cultivant el seu feble cos fins a convertir-lo en un dur i atlètic i fer-se fotos inspirades en el martiri de Sant Estaven, cosa que l'erotitzava profundament. Mishima va aconseguir fer de la seva vida un poema i de la seva mort un ritu que va invocar els déus del shinto i el seu fill terrestre: l'Emperador nipó.

 

Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top