dijous, 9 de juny de 2022

“WAR RAOK", Número 62

 Puede ser una imagen de texto


 

L'editorial de Padrig Montauzier titulat "Els efectes de l'aculturització a Bretanya" ens parla de l'hostilitat permanent de l'Estat francès a l'afirmació de la identitat bretona i al seu interès per manipular i negar històricament d'aquesta realitat. Montauzier es refereix a una identitat bretona de dimensió cèltica enfront d'un model cultural francès hereu del món grecollatí.

 

En el seu article sobre el nacionalisme gal·les, la revisa dona suport a les reivindicacions nacionalistes gal·leses -recordem que bretons i gal·lesos són dos pobles germans- però alhora assenyala la manca de consciència identitària del "Plaid Cymru" (Partit de Gal·les) que continua pujant a les successives eleccions. Igual que el nacionalisme escocès, el gal·les –i molts altres a Europa occidental- no parla de "poble" sinó de territori, fet que li fa perdre la seva càrrega identitària i la seva realitat veritablement nacionalista.

 

Com a article principal d'aquest número assenyalem l'entrevista a Michel Legueret, el portaveu de la recentment creada "Aliança Sobiranista Bretona". Legueret presenta l'ASB no pas com un partit polític sinó com una aliança que té com a objectiu defensar els interessos dels bretons des de l'àmbit nacional a l'econòmic. Legueret insisteix en la idea d'una Bretanya dins la nova Europa que cal construir, que s'ha de sustentar en la identitat dels pobles. A l'entrevista també es refereix a l'aspecte econòmic assenyalant el fracàs del liberalisme i del neoliberalisme i denunciant "un capitalisme financer que està destruint l'economia real". Pel que fa al problema demogràfic, Legueret és clar: "estem davant d'un veritable deliri migratori, convertit en colonització, una invasió demogràfica". Des d'aquí els nostres millors desitjos a l'ASB i la seva defensa de la sobirania bretona a l'Europa dels pobles.

 

A "el simbolisme del cavall" Per Manac'h fa un recorregut sobre la importància del cavall a l'imaginari col·lectiu bretó i més àmpliament al celta, on el cavall sempre va ser considerat un animal sacre, no només pel seu paper a l'agricultura o a la guerra sinó per la seva funció simbòlica de vehicle entre el món físic i el metafísic.

 

A "El fals tractat de 1532", Louis Mélennec fa una exposició històrica sobre com Bretanya va ser annexionada il·legalment a França, fet que la historiografia francesa ha presentat falsament com un "tractat de reunió". Per això Francesc I de França es va servir de tota mena d'enganys pressions i matrimonis de conveniència. Per això, assenyala l'article, la incorporació de Bretanya a França fa cinc segles hauria de ser nul·la de ple dret, a més de no respectar la voluntat d'Ana de Bretanya qui va deixar escrit al seu testament la seva voluntat que Bretanya romangués independent de França "ad vitam aeternam". Mélennec ens recorda que Bretanya sempre va jugar la carta del Sacre Imperi romà-germànic contra els intents d'annexió francesa.

 

Erwan Houardon, critica la constricció d'una nova gran megamesquita a Colònia, en la perspectiva d'islamització i anihilació demogràfica dels alemanys, per l'autor de l'article serà a causa dels crims comesos pels vencedors del 1945, que Alemanya sigui avui el país europeu que menys es pot defensar de la islamització; assenyala el perill que Alemanya es converteix en un estat islàmic en poques dècades, perill que fa extensiu a Bretanya.

 

Fulup Perc-´hirin a la seva secció habitual de literatura i simbolisme, ens relata el contingut del poema cèltic Mabigoni, i posa el seu contingut en paral·el amb el gran poema hindú del Mahabharata dins del comú acervo mítico-literari indoeuropeu. Un nombre de com sempre d'excel·lent qualitat pel que fa al contingut i la presentació. Un luxe per a tots els amants de la identitat bretona, la cultura celtica i l'Europa dels pobles.