Amb el meu gran i admirat amic el genial poeta euro-argentí, Juan Pablo Vitali:
bard de la Nostàlgia, fotògraf de l'Ànima d'aquells europeus que van
emprendre el Gran Viatge, trobador del nostre Passat i els nostres
Mites, cronista d'una cultura en decadència. Escriu als pocs homes que
queden entre les ruïnes d'un món que cau dia rere dia.Prenent un mate al “porteño” Cafè Tortoni, refugi d'intel·lectuals, bohemis, rebels, i lluitadors de causes perdudes. On els rellotges marquen les hores d'un altre temps.
Molt aviat seguirem amb la nostra mai interrompuda conversa -potser amb la música de tango de fons-, en algun racó de "nuestro Buenos Aires querido", la capital d'un Imperi que mai va existir.
I conversarem sobre el nostre comú amor: Europa i la civilització que d'ella ha sorgit.
¡Sí, vamos a volver!