dilluns, 4 de juny del 2018

LA SENYERA: RECUPEREM ELS SÍMBOLS DE LA NOSTRA NACIÓ.


Una de les realitats simbòliques més preocupants d'aquests últims anys a Catalunya, es   veure com els anomenats "processistes" han renunciat a la senyera i han permès que els més antics símbols catalans com les quatre barres i la creu de Sant Jordi, hagin caigut en mans de l'espanyolisme més jacobí.

La senyera ha desaparegut de les grans manifestacions del processisme català, i ens temem que no ha estat només una qüestió reivindicativa, és absolutament evident que per als propagandistes del "país nou" la "república de tots" i les "portes obertes als immigrants ", és a dir ANC, Òmnium Cultural, JxS, PDCat, ERC i CUP, la senyera és quelcom “incòmode”, siguem clars la senyera simbolitza la sang del nostre rei Guifrè el Pilós abocada en la seva lluita contra els musulmans en la seva conquesta territorial de Catalunya, i, la creu de Sant Jordi, és el símbol de la cavalleria cristiana que, en aquestes terra, va lluitar contra la presència musulmana, evidentment tot això destrossa la seva absurda versió del "país de tots". En el seu experiment social, què millor per fer oblidar la identitat del poble català, que esborrar els seus orígens? Per no fer esment a la proliferació de banderes amb estrelles vermelles, i banderes vermelles de l'extinta Unió Soviètica cada vegada més freqüents en les manifestacions del processisme anti-nacionalista.

Aquesta indigna actitud processista, ha provocat que siguin precisament els que sempre han atacat la catalanitat, els espanyolistes jacobins, els que ara estiguin fent servir aquests símbols sagrats nostres. El disbarat no pot ser més gran.

Nosaltres lluitem contra aquesta desnacionalització de Catalunya, i per això no participarem en l'abandonament dels nostres símbols mil·lenaris.
Les quatre barres representen la sang del nostre poble en la seva lluita contra els musulmans. La lluita per construir Catalunya.
Les quatre barres i la creu de sant Jordi són la nostra història i la nostra identitat. Nacionalistes sense complexos.

Enric Ravello Barber.