dimarts, 18 d’octubre del 2016

EL "PROCÉS" I ALEMANYA.



"El sobiranisme té mala fama a Alemanya" titulava e-notícies fa unes setmanes, fent-se ressò d'un article del rotatiu germànic "Der Sipegel" que va ser comentat en tots els mitjans de prensa catalans.

És sabut que la Unió Europea sí que té poder real per fer canviar l'actitud del Govern espanyol, i sí que podría pressionar en el sentit de la independència –com aviat ho farà en el cas escocès- si pensés que això podria beneficiar en alguna cosa; i tots sabem que a la UE el país que imposa els criteris polítics és Alemanya. Per això aquesta notícia de la manca de suport alemany és realment preocupant, però no és inesperada: Mas primer i JxS després –ignorants absoluts en geopolítica i en diplomàcia- han jugat la basa alemanya de la pitjor forma possible, i aquestes són les conseqüències de tanta poca traça.

Si bé és cert que Mas va llançar la idea que Catalunya "pertany a l'eix carolingi", -una cosa ben certa- les seves accions no han anat precisament a explicar que una Catalunya independent podria ser un reforç d'aquest eix carolingi, que és sobre el qual s'està construint la unitat europea.

Catalunya hauria d'haver estat presentada a Alemanya com un país seriós i més proper a les maneres de l'Europa central que de la del sud, i sobre aquesta idea construir un argumentari a presentar a Berlín, i també a París. Recordem que aquesta idea és la que es tenia de Catalunya fins fa no molt poc al país teutó; com a mostra no més cal recordar el fet que el partit AfD va demanar l'expulsió d'Espanya de l'euro... excepte Catalunya i el País Basc. Però per contra, el president Mas es va dedicar a fer dubtoses declaracions sobre inexistents paral·lelismes amb Baviera -que ni és una nació com és Catalunya, ni té la més mínima intenció de separar-se d'Alemanya- guanyant-se antipaties innecessàries; tampoc l'argument de "nosaltres paguem a Espanya més del que rebem", és molt adequat a Alemanya, on ells paguen més del que reben a la UE.

Sens dubte aquestes declaracions, més les aliances envers la CUP, que es dedica a cremar banderes de la UE, més l'excés d'estrelles vermelles a les manifestacions independentistes, han tingut el seu efecte negatiu a Berlín, que va deixar de donar suport ràpidament la idea de la independència de Catalunya, entre altres coses per no considerar-lo un projecte seriós. I és que els alemanys són seriós, aquí no hi caben mentides per anar allargant el procés sense saber ben bé on es va. Al febrer de 2015, Carme Focadell, llavors presidenta de ANC deia al diari alemany "Die Welt" que les eleccions del 27 de setembre es convertirien en el referèndum, definitiu, que el Govern espanyol no havia permès. Alemania és un país en el qual no es pot confondre les bromes amb la política, si la president d'un Parlament diu això i després no ho compleix, simplement deixa de tenir tota la credibilitat i tota la confiança. No és estrany que el procés a Alemanya tingui mala salut, és que ni tan sols és una opció considerada, vist que ni els seus propis dirigents s'hocreuen, i són capaços de frivolitzar amb coses tan importants i de tanta transcendencia com explicar clarament com ni quan pensen aconseguir la independència.

El procés no només ha fracassat a Alemanya, també a Catalunya: no hi haurà referèndum (pactat o sense pactar) en 2017, ni independència. Una classe política fonamentada sobre el 3%, l'estafa, la mentida, la ignorància ha fracassat. És hora de crear un nou nacionalisme, que sigui pres seriosament a Europa ... i en la pròpi a Catalunya.

Enric Ravello.






Share this post
  • Share to Facebook
  • Share to Twitter
  • Share to Google+
  • Share to Stumble Upon
  • Share to Evernote
  • Share to Blogger
  • Share to Email
  • Share to Yahoo Messenger
  • More...

0 commentaires

Traductor / Translate

 
© Enric Ravello Barber
Designed by BlogThietKe Cooperated with Duy Pham
Released under Creative Commons 3.0 CC BY-NC 3.0
Posts RSSComments RSS
Back to top